Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Avort
La paraula avort és plenament normativa i admesa en el Diccionari normatiu valencià per decisió de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. És sinònima de avortament. És l’‘acció i efecte d’avortar’, ‘interrupció de l’embaràs per causes naturals o provocades’, “La meua germana ha tingut dos avorts, però l’embaràs d’ara pareix que va molt bé”.
Té sentits figurats com en la frase “Estàs horrible amb eixe monyo i amb eixe tatuatge, pareixes un avort de la naturalesa”. Abans d’admetre la institució normativa valenciana avort com a vocable normatiu, ja l’havien arreplegat en les seues pàgines el Diccionari català-valencià-balear, els diccionaris del Salt, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu). Alguns dels autors que han emprat eixa forma són Enric Valor, Josep Piera, Vicent J. Escartí, Isa Tròlec, Joan Francesc Mira, Toni Cucarella, Josep Ballester i Felip Gumbau, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Crac
El vocable crac té diverses accepcions, com ara ‘desastre financer o comercial, fallida’, “El crac de la borsa”; ‘cavall de carreres molt bo’, “Aquell cavall sempre guanya, és un crac”; ‘droga molt tòxica per a ser fumada, derivada de la cocaïna’, “Estan enganxats al crac”; ‘onomatopeia per a representar el soroll sec que fa una cosa que es trenca’. Però n’hi ha una, d’accepció, que no tenia la condició de normativa i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua la va incorporar al Diccionari normatiu valencià. Es tracta de la que fa referència a ‘persona que destaca molt en la seua activitat, especialment en els esports’,“El club ha anunciat el fitxatge d’un crac”, “El Genovés era un crac”, “Roberto Bautista també és un crac”. Posteriorment a l’admissió d’esta accepció per part de l’AVL, l’Institut d’Estudis Catalans també l’ha inclosa, com a normativa, en eixe mateix sentit, en el Diccionari de la Llengua Catalana. L’han emprada amb el significat de ‘figura, persona destacada’ autors com ara Toni Mollà, Maurici Belmonte, Ivan Carbonell, Manuel Àlamo, Jaume Fàbrega i altres.
Encara com
La locució adverbial encara com és plenament normativa en haver-la inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. Indica que ‘el mal, la pèrdua o el dany ha sigut menor del que hauria pogut ser’, “Encara com en l’accident tots portaven el cinturó de seguretat”, “El baló ha passat tocant el pal, però ha anat fora. Encara com!”, “Encara com has vingut tu i m’has pogut ajudar”. Té les locucions semblants encara sort, encara gràcies, encara bo. La locució equivalent en castellà és menos mal.
Anteriorment a la inclusió en el DNV l’havia registrada en les seues pàgines els diccionaris del Salt. La locució encara com l’han emprada en les seues obres autors com ara Josep Piera, Maurici Belmonte, Joanjo Garcia, Jesús Mollà, Rafael Escobar, Enrich Lluch, Urbà Lozano, Artur Ahuir, Abel Soler, Toni Cucarella, Manuel Joan i Arinyó, Josep Franco, Salvador Vendrell i molts altres.
Malíccia
La paraula malíccia significa ‘ràbia, sentiment d’indignació’, “Em va agarrar una malíccia molt gran quan el vaig vore allí”, “Tinc malíccia perquè no es forme govern ja”, “De la malíccia que li va entrar, pel resultat de les eleccions, va esgarrar el carnet del seu partit”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat a esta paraula la condició de normativa i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial, i remetent a malícia. Però malíccia té un sentit més restrictiu i alhora més precís que malícia, ja que esta té el sentit també de ‘inclinació a fer el mal’, “La seua malícia és innata”; ‘coneiximent del mal’, “És molt jove, encara no té malícia” i malíccia és el vocable que usem més quan ens referim als sentiments de ràbia, irritació, indignació.
Anteriorment a la inclusió d’esta paraula en el DNV, ja l’haven arreplegada en les seues pàgines els diccionaris del Salt, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el diccionari de la RACV. Francesc Martínez i Martínez, Enric Navarro i Borràs, Maximilià Thous i Orts, Martí Domínguez i Barberà, Antoni Ferrer, Joaquim Martí Mestre, Miquel Nadal, Juli Esteve i Clara Laguarda són alguns dels autors/autores que han emprat el vocable malíccia en les seues obres o articles.
