Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Empomar
El verb empomar té el significat d’‘agarrar al vol (una cosa que cau o que es llança), sense deixar que arribe a terra’, “Ell em tirava les taronges i jo les empomava”, “El pivot va empomar molt bé la pilota, tot seguit va encistellar i va anotar dos punts més”. Té sentit figurat com en “No teníem paraigües i vam empomar la pluja fins que vam trobar un taxi”. En eixe sentit, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua li ha donat carta de naturalesa normativa definitiva incloent-lo en el Diccionari normatiu valencià. Ja figurava en, pràcticament, tots els diccionaris valencians, però no en el de l’Institut d’Estudis Catalans, que en l’entrada empomar, únicament el descriu com a ‘agafar (una cosa) pel pom’, “Empomar l’espasa”. És un verb molt usual en la parla col·loquial, i emprat per destacats escriptors i lingüistes, com ara Josep Bernat i Baldoví, Josep Giner, Xavier Casp, Emili Casanova, Manuel Joan i Arinyó, Josep Palomero, Joan Olivares, Ferran Torrent, Abelard Saragossà i molts altres. No té una equivalència exacta en castellà, per la qual cosa és un dels vocables més genuïns i privatius de la nostra llengua.
Forrar, forro
Forrar és ‘cobrir l’interior o l’exterior (d’alguna cosa) amb tela, paper o plàstic a fi de protegir-la, donar-li més consistència o més grossària’, “Forrar un llibre, un abric, un armari”. És una forma verbal normativa inclosa en el Diccionari normatiu valencià. Té el sinònim folrar, més usat en el llenguatge literari. La forma forrar es troba documentada en el segle xv, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià, i ha sigut emprada per autors com Pere Joan Porcar, Pura Requena, Fina Bellver, Jordi Colomina, Joaquim Martí Mestre i altres. Dona lloc a l’expressió forrar-se, que té el significat de ‘guanyar molts diners ràpidament, enriquir-se en poc de temps’, “Jo m’he clavat ací per a forrar-me, per a fer-me ric prompte”. El substantiu forro, ‘allò amb què es forra una cosa, especialment la part interior de certes peces de vestir i els llibres’ és també un vocable normatiu, arreplegat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el DNV.
Navaixa
Navaixa és ‘ganivet que es plega introduint la fulla en una ranura que té a propòsit el mànec’. És una paraula d’ús general en la parla valenciana, i és normativa definitivament per haver-la registrada l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu Valencià. Abans de la inclusió en el DNV, ja la tenien arreplegada en les seues pàgines el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el de la RACV. Té el geosinònim navalla. La forma navaixa ha sigut i és emprada, oralment i per escrit, des de fa molt de temps. El Corpus Informatitzat del Valencià documenta l’ús d’esta paraula en 1661, i destacats autors i bons escriptors l’han emprada en els últims tres segles, com ara Josep Bernat i Baldoví, Joaquim Martí Gadea, Lluís Guarner, Manuel Sanchis Guarner, Josep Franco, Toni Cucarella, Eugeni S. Reig, Josep Piera, Emili Casanova, Jordi Colomina, i molts altres.
Panaderia, panader/a
El substantiu panaderia és una paraula normativa, registrada en el Diccionari normatiu valencià. Té el significat d’‘establiment on es fa pa i se’n ven’ i també ‘establiment de venda de pa’, on només se’n ven. “Ves a la panaderia i compra mitja dotzena de vienetes”. La paraula forn és sinònima de panaderia, en el primer significat descrit. També és normativa la paraula panader/a, ‘persona que fa pa o en ven’. Els vocables panaderia i panader ja els van registrar el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià; i panader el va incloure Francesc Ferrer Pastor en el Diccionari general. Este vocable apareix emprat per Lluís Fullana, Federico García Sanchiz, Ferran Grau, Jesús Bernat Agut i altres.
