CN | Maurici Belmonte Monar | OPINIÓ
La constitució consagra en el seu article 3, el següent:
-
- El català o valencià és la llengua … oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la.
- Les altres llengües … (èuscar, gallec i castellà) seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
- La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció
Així que el valencià és la llengua de tots els espanyols perquè tots tenen el deure de conèixer-la. Les altres llengües són oficials als seus territoris: l’èuscar a Euskadi i a Navarra; el gallec a Galícia i el castellà a Astúries, Cantàbria, Castella-Lleó, Aragó, Madrid, Castella-la Manxa, Múrcia, Andalusia, Extremadura, Canàries i Ceuta i Melilla.
Per tant, en valencià o català serem atesos a qualsevol racó de l’estat i ningú ens discriminarà per això. A banda, en cada regió es tindrà el dret a usar les altres llengües oficials. Per exemple, a Madrid, la llengua de tothom serà el català (El rei parla català, el president parla català, els ministres parlen català, l’oposició parla en català…tots) encara que una part de la gent d’allà també parle el castellà. Però no poden obligar ni a catalans, ni a valencians ni a mallorquins a parlar-la. És un dret i no una obligació.
A alguna regió d’Espanya, com ara a Andalusia, la Presidència de la Junta legisla afavorint la llengua de l’estat, el valencià. El castellà és considerat com una llengua poc important, ja que avui l’anglés és l’idioma obsessivament necessari. La Presidència ha afavorit la creació d’una Real Acadèmia de la Llengua Andalusa perquè ell i el partit que el recolza diuen que l’andalús no té res a veure amb el castellà. Que són dos idiomes totalment diferents. I que, fins i tot, quan a la conquesta del territori pels cristians, allà ja es parlava andalús: quiyo, noninà, mi arma, cuchi, japuana, estar fetén, follaero, cipote, patochás, apollardao, chachilón, jolillao, asaura, sieso…
*Evidentment, aquesta ressenya és una falsedat. Però que estaria bé que passara perquè moltes persones comprengueren quina és la realitat de les llengües minoritzades a l’estat espanyol
