Per Ramon Font / Fòrum.ad / AMIC
Sempre insisteixo en que les amanides són un àpat amb possibilitats inesgotables i, a la vegada, saludables. Són tants els ingredients que poden intervenir en aquest plat que no acabaríem mai de crear receptes. La que proposo avui vol ser un ajut per a aquelles persones que estan fartes del típic plat d’enciam amb tres talls de tomàquet. Una amanida preparada amb imaginació és alegria en estat pur. És alegria pels seus colors, per les seves textures, pels seus sabors…
Us proposo iniciar l’amanida proveint-vos d’una safata o el que anomenem plat combinat amb la intenció que ens surti una ració abundant. A la safata hi posarem un llit generós de barreja d’enciams (poseu brots tendres si també ho voleu). A continuació m’agafareu un bon grapat de tomàquets cirerol, és a dir, els popularment coneguts com a xerris. Ben nets, els talleu per la meitat i els incorporeu damunt d’aquest matalàs que ens proporcionen les fulles d’enciam.
Següent pas: el tercer ingredient que incorporarem seran uns talls de pernil dolç (del bo, eh!) ben repartits per la safata. Que no us preocupi la forma de tallar-los. De vegades, l’anarquia dona bons resultats a la cuina. Això ho vaig aprendre d’un dels meus cuiners preferits, Jamie Oliver.
Anem a per un consell: també quedarà molt bo si substituïu el pernil per ‘lacón’. Ens aportaria més consistència al plat. I, un cop tinguem el pernil o el lacón hi posarem el formatge. Qui em coneix, sap que sóc de sensacions fortes. Per això acostumo a utilitzar, quan elaboro aquesta amanida, un feta de qualitat. Vosaltres ho podeu variar en funció de les vostres preferències, però, alerta, no tots els formatges s’hi dirien en aquesta amanida.
En aquest punt, ja podreu comprovar que la nostra recepta va agafant forma. Amb l’enciam, els xerris, el pernil dolç i el feta, després distribuirem pel plat uns espàrrecs (millor de talla petita). Ho farem, aquí sí, amb una mica de gràcia, aportant geometria a la nostra amanida. Ep! I recordeu que us dic sempre de l’aigua de les conserves, siguin d’espàrrecs, xampinyons, carxofes, faves… la guardeu i la congeleu per quan feu un arròs de verdures.
I ja anem acabant. Abans d’haver-vos posat a elaborar l’amanida, haureu bullit uns musclos, a poder ser del Delta, de roca… Vaja, dels bons i d’una mida entre petita i mitjana. Amb la incorporació dels musclos tornarem a fer gala de l’anarquia que mencionava anteriorment. Escampeu-los per tota la safata, com si tiréssiu llavors a la terra. Que se’n vegin molts.
Una altra recomanació: no sigueu ximples i, sobretot, aprofiteu també l’aigua de mar que desprenen els musclos en bullir. Servirà per fer una bona paella de peix, d’aquelles que feu quan voleu que la vostra parella us faci un “favor” (se m’entén, no?).
I rematarem la nostra acolorida amanida afegint ou dur, el toc final. El disposeu a la safata com cregueu convenient, al mig queda bé. També podríeu canviar els ous de gallina pels de guatlla, però, personalment, crec que visualment queden millor uns ous més grans al plat (ostres, que malament sona, no?). Ah! Recomano que ruixeu l’amanida amb un vinagre, de poma per exemple, i un oli d’oliva verge extra. Serà suficient perquè els musclos i el formatge feta ja li aporten el toc salat.
Bé, no és la primera amanida que us he proposat en aquest espai, ni serà l’última. Les amanides són bones, saludables i donen molt de joc per a la imaginació. Apa! Deixeu volar la vostra. Fins la propera.
