CN | Josep Miquel Bausset
Aquestes van ser les paraules que, el 28 de juny passat, el papa Lleó XIV va adreçar als monjos que van participar en el Capítol General de la Congregació de Vallombrosa, de l’Orde de Sant Benet.
El papa encoratjava aquests monjos, que segueixen la Regla Benedictina, a “que res no els impedisca avançar cap a l’exigència originària de reformar, renovar i simplificar aquella vida cristiana que encara pot eixamplar els horitzons i tota l’existència humana”.
Hui, 11 de juliol, en la festa de Sant Benet, pare de monjos i patró d’Europa, trobe que són ben apropiades les paraules que el papa Lleó XIV adreçà a aquests monjos, per encoratjar-los “superar l’autoreferencialitat, a intensificar els vincles de comunió, a esdevenir més pobres, per tal de poder escoltar els pobres”. I és que només si vivim la benaurança de la pobresa, podrem acollir els pobres.
En aquesta festa de Sant Benet i quan hi ha sectors de l’Església que no valoren o que fins rebutgen el Concili Vaticà II, el papa Lleó demanava als monjos de la Congregació de Vallombrosa, que siguen capaços de “portar endavant la renovació de l’Església promoguda pel Concili Vaticà II, per tal d’intensificar els vincles de comunió”.
Aquesta Congregació monàstica, que va ser fundada per Sant Joan Gualbert el 1039, amb seu a Vallombrosa, a la Toscana, està formada per monjos que mostren una especial atenció en retornar a la pobresa evangèlica i al compromís amb la caritat.
És bo recordar, hui dia de Sant Benet, les paraules del papa Lleó, que subratllava “el do que la vida monàstica representa, com una crida a tota l’Església, a reconèixer la primacia de Déu com a font d’alegria i principi de transformació personal i social”.
El papa deia també aquests monjos (a tots els monjos, diria jo), que “no es tracta d’abandonar els desafiaments del nostre temps, sinó d’habitar-los amb la profunditat d’aquell que sap fer silenci i escoltar la Paraula de Déu, per oferir la llum en la cultura que canvia”.
Com deia el papa (i com ho constatem cada dia als monestirs), “sovint som menys forts que en el passat, menys jóvens, menys nombrosos” i a vegades ens trobem, “ferits pels interessos i els errors humans. Però l’Evangeli, acollit “sine glossa”, mai no deixarà de difondre la fragància de la seua bellesa”.
El papa Lleó recordava als monjos de Vallombrosa, que Sant Pau VI, el 1973, ja ens encoratjava a “la renovació dels Ordes religiosos i l’actualització de l’Església (en els clergues i laics)”, que són encara hui, “els punts més vius i apassionats del Concili i del Post-concili”.
El papa Lleó també recordava en el seu discurs, el papa Francesc, quan “ens exhortava incansablement a portar endavant la renovació de l’Església, promoguda pel Concili Vaticà II”.
Finalment, el papa Lleó demanava als monjos reunits en Capítol general, “la comunió amb les altres Congregacions de les filles i dels fills de Sant Benet”, per tal de “romandre fidels a la Regla, en diàleg amb el món contemporani”, una tasca que els monjos de Montserrat intentem fer.
El papa Lleó acabava el seu discurs als monjos de Vallombrosa, recordant-los que “la recerca d’una espiritualitat en la que la pregària, el treball i l’alegria” (tan important en el nostre temps), “s’entrellacen en la fidelitat als llocs i a les coses de cada dia”, per tal que els monjos siguem “testimonis atents i acollidors d’això”.
Com ha dit l’arquebisbe Enrique Benavent, de València, amb motiu de la festa de Sant Benet, “una bona lectura per a la meditació durant l’estiu, podria ser la Regla que Sant Benet va escriure per als monjos”, però que, per la seua gran humanitat, pot ajudar tothom, perquè amb aquest text podem viure una vida més plena i més humana.
