Les II Jornades d’Història i Patrimoni aborden la pobresa, la marginació i l’assistència des d’una mirada local i rigorosa
CN | Maria | Galeria
Castelló (la Ribera Alta), 22 de juny de 2025 – El Grup d’Intervenció Comunitària – Associació Cultural, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló, va celebrar els passats divendres 20 i dissabte 21 de juny les II Jornades d’Història i Patrimoni, un espai de trobada entre investigadors, estudiosos i veïns interessats en la memòria històrica i el patrimoni del poble i de la comarca, una cita ja consolidada en l’agenda cultural local. Malgrat una assistència modesta, el públic que va participar va mostrar interés, atenció i un alt grau d’implicació, reforçant l’aposta per la divulgació històrica i la reflexió crítica des de l’àmbit comarcal.
Les sessions van tenir lloc al Magatzem de Gil i van reunir investigadors, estudiants i veïns interessats en la història de Castelló i la Ribera Alta, amb un enfocament específic en temàtiques com la pobresa, la marginació, la beneficència i l’assistència social entre els segles XIII i XX.
Un programa que connecta èpoques i realitats
Durant dos dies, el Magatzem de Gil es va omplir de continguts i reflexions sobre com la pobresa, la marginació i l’assistència social han anat modelant el passat de Castelló i la Ribera. La ponència inaugural, a càrrec del professor Josep Tébar Gómez (Universitat de València), va sorprendre pel seu enfocament punyent i valent: “Un vici innomenable: la sodomia a la Corona d’Aragó baixmedieval (ss. XIII-XVI)”. Tébar va abordar la persecució de les dissidències sexuals com a forma de control i marginació, aportant fonts documentals dels arxius inquisitorials que testimonien els mecanismes repressius de l’època.
La jornada de divendres també va donar veu a Valerià Benetó Ferrando, que va utilitzar els llibres de defuncions de 1871 com a porta d’entrada per a analitzar la precarietat i la manca de recursos de moltes famílies castelloneres del segle XIX. Tot seguit, Natàlia Server i Benetó, en una intervenció més literària i etnogràfica, van reivindicar les xicotetes paraules com a patrimoni immaterial de gran valor emocional i identitari.
El doctor en història Frederic Barber Castellà va centrar-se en un episodi concret però molt il·lustratiu: la venda de Tossalnou l’any 1674, un cas que exemplifica com els grans moviments econòmics influïen directament en la població pagesa. La sessió es tancà amb la presentació del llibre de Vicent Sanxis Martínez, cronista oficial de Rafelguaraf, Procés inquisitorial d’un morisc acusat de sodomia, una investigació minuciosa sobre la repressió religiosa i cultural de les minories.
El paper de les dones i la beneficència
Dissabte 21 de juny, les jornades començaren amb tres aportacions centrades en la història social contemporània. Ramon Vicent Isern va oferir una acurada revisió del sistema de socors municipals durant la Segona República (1931-1936), posant en relleu l’esforç institucional per garantir una mínima protecció social en un context polític convuls.
Per la seua banda, Vicent Ferrer Pérez, doctor en Geografia i Història, va parlar de la condició de la dona al Castelló del segle XVIII, una època marcada per la invisibilització i la dependència econòmica, però també per l’agència subtil de moltes dones en l’economia domèstica i l’associacionisme religiós.
El cronista de Llombai, Vicente Sanz Viñuelas, va tancar les comunicacions amb una radiografia detallada de la beneficència al Marquesat de Llombai entre 1750 i 1808, destacant com la caritat cristiana era, alhora, eina de control social i recurs imprescindible per a la supervivència dels més pobres.
La visita guiada, una lliçó al carrer
La clausura de les jornades va ser una passejada urbana guiada per Xavier Martí Juan, coordinador de les jornades i president del Grup d’Intervenció Comunitària. Amb el títol “Pobresa, marginació i vivenda social”, l’itinerari va convidar a mirar amb nous ulls els carrers i edificis de Castelló, alguns dels quals han estat escenari de processos històrics com el barraquisme, l’emigració rural o l’assistència religiosa. Els assistents van poder conéixer, in situ, com l’espai urbà ha reflectit les dinàmiques socials del poble.
Recerca local, compromís global
Totes les comunicacions presentades es publicaran al núm. 4 de El Síndic, la revista d’estudis de Castelló, la qual ja s’ha consolidat com una eina rigorosa per a la difusió científica i local. Aquest esforç de documentació i divulgació és clau per posar en valor el treball dels investigadors de proximitat, sovint allunyats dels focus acadèmics però arrelats al territori.
Des de Castelló Notícies, celebrem aquesta iniciativa com una mostra de cultura activa, crítica i transformadora, i felicitem el Grup d’Intervenció Comunitària pel seu compromís amb la memòria i el patrimoni del poble. En temps de desmemòria, jornades com aquestes ens recorden que entendre el passat és imprescindible per construir un futur més just.
Galeria
