CN | Eugeni Gregori-Climent
Un dels trets d’un entramat fusional és la manca de nucli propi dels seus membres. En compartir el mateix nucli, en comptes de ser autònoms, seran codependents. La conflictivitat estarà, doncs, garantida. No hi haurà, per tant, ni llibertat ni seguredat. I la relació, doncs, serà més un antihome (1) que un home (1). Un autèntic atzucac de molt difícil o impossible eixida.
I malgrat la formació social de l’entramat fusional els seus membres el concebran i el viuran com una segona natura. És a dir, com si fóra natural. Gens estrany, aleshores, que estiga tancat a pany i forrellat i siga, en principi, impermeable a qualsevol intent de canvi.
L’origen personal és, potser, divers. Per exemple:
a) Escenes originàries en la socialització primària. Com ara:
- Les viscudes en families caracteritzades per la massa indiferenciada del ego famiiar, teoritzada pel lterapeuta familiar, Murray Bowen, que comporta la manca d’individuació dels seus membres.
- En triangles en què un progenitor està en relació fusional amb un fill-a i l’altre, està absent o no hi posa límits.
b) La pertanyença en edat adolescent o adulta en estructures sectàries, ja sia per inclinació a perllongar una tendència a la relació fusional, ja sia per haver-la creada les esmentades estructures.
Etc.
Un tret de les persones proclives a un entramat fusional serà una inseguredat bàsica, ontològica i existencial,`que s’incrementarà en l’entramat fusional i que el reforçarà,…Un autèntic cercle viciós, per tant, de molt difícil o impossible exida, doncs
En conseqüència, els membres d’un entramat fusional, concebran i viuran qualsevol possible ruptura d’aquest com una mena de final del món, que confonen amb el seu món. La seua intolerància a la solitud – que conceben i viuen com una solitud còsmica i com una desintegració del seu sentit personal – en serà una de les causes.
D’aquí el seu horror vacui. Un tipus d’horror que experimentaran davant la possibilitat de pèrdua de l’entramat fusional i que els espentejarà a apegar-s’hi més i més i a fer allò impossible per a evitar-la. I en el suposat cas que ocurrisca, la persona en qüestió si no troba com a mínim un grup de plausibilitat (2), pot arribar a prendre el camí de l’autodestrucció.
*L’horror al buit.
1) Home significa en anglés lloc propi d’algú. I segons el sociòleg, Lluís Aracil, és el lloc on algú està còmode, en el seu medi, com a peix en l’aigua,…En termes abstractes, seria l’àmbit social en què algú té llibertat i seguredat.
Antihome seria el contrari. El lloc en què algú està incòmode, un lloc hostil, un lloc en què està en les mans d’un Altre. En termes abstractes, un “ambit social en què algú no troba ni llibertat ni seguredat. Per exemple, la presó.
La contraposició entre home i antihome seria metafòricament parlant la de cel i infern.
2) Un grup de pausibilitat seria aquell grup en què algú:
a) Se sent estimat.
b) Es confirma el seu self – la seua autoimatge – i no necessita cap pseudosel – falsa autoimatge.
c) Té un crèdit i un reconeixement.
d) Pot fer més real el seu marc de sentit – visió del món, sistema de valors, esquemes de percepcció i interpretació, …
e) És un home (1) per a ell.
