El reconegut poeta i professor va omplir l’Obrera de Castelló en una trobada íntima i reflexiva sobre la seua obra
CN | Aida | Galeria i Vídeo
El passat divendres 25 d’abril, l’Obrera de Castelló va acollir una vetlada molt especial: el poeta i antic professor de l’IES Vicente Gandia, Manolo Moreno Díaz, va protagonitzar una trobada oberta al públic que va desbordar expectatives. Amb una sala plena i amb assistents de totes les edats, l’acte va confirmar la forta estima que el poble de Castelló sent per l’autor.

La conferència, organitzada pel Grup d’Intervenció Comunitària de Castelló – La Fundació, va portar per títol «Lliçons que ens van donar la llum i les tenebres: reflexió sobre la meua obra poètica». L’esdeveniment, conduït per Maurici Belmonte, va iniciar-se amb una presentació emotiva de la trajectòria de Manolo Moreno, tant com a poeta com com a referent cultural.
Durant l’acte, Manolo Moreno va compartir reflexions profundes sobre la seua creació poètica, marcada per la llum i l’ombra de l’experiència vital. Va repassar moments clau de la seua carrera, des dels inicis amb “La saliva del sol” —obra que li va valdre el Premi Internacional de Poesia Emilio Alarcos i que ha sigut traduïda al francés— fins al seu més recent poemari, “Armonía y estrago” (Renacimiento, 2025), on continua explorant la tensió entre el desig de bellesa i la constatació del dolor.
Manolo Moreno, nascut a Tomelloso, ha desenvolupat una trajectòria rica que combinaba la docència, la literatura i el cinema. Coautor de la “Guía para ver y analizar Ser o no ser de Ernst Lubitsch” i excap de redacció de la revista literària El Cardo de Bronce, és una veu singular dins la poesia contemporània en castellà, amb una obra reconeguda també als Premis del Tren de 2014.
L’acte va tindre moments d’alta emoció quan Moreno va recitar alguns dels seus poemes, tot convidant el públic a un viatge íntim per la memòria, la lluita interior i la cerca de la llum enmig de les tenebres. El públic, entregat i emocionat, va acompanyar l’autor amb nombrosos aplaudiments, convertint la vetlada en una celebració del poder de la paraula i del vincle inquebrantable entre Castelló i el seu poeta estimat.
Una nit per recordar, que va demostrar que la poesia continua sent una ferramenta viva de comunicació i emoció col·lectiva.