Molt solt, molt ben acompanyat per família, amics, amics dels fills, companys de treball, de l’oci, de la vida social, vaja, tot Castelló es va donar cita al primer pis de l’Obrera, que definitivament ja podem dir que està exhaurida, que si no ens apliquem morirem d’èxit, què per què dic açò?, encara que hem consta que es busca solució, és evident que a Castelló se celebren molts actes culturals i es necessita un local en condicions, però, que la sala del segon pis, no puga albergar actes de més de quaranta persones, i la sala d’estudi de la primera planta de l’Obrera no és el lloc, ni ho ha estat mai, val que s’han celebrat xerrades, val que es va celebrar allí el major número d’actes de la passada edició de l’AHR, també és cert, però una dependència concebuda per a l’estudi, plena de cables, connexions i altres efectes, no és el més adient desmuntar aquella instal·lació cada dos per tres.
Podria el responsable donar indicacions de per on es va, que s’està fent?, que això no és lligar els bous davant la carreta, ja ho sé, però és necessari, focalitzar el problema, tindre’l diagnosticat i anar encetant un projecte nou per a Castelló, o és que encara ningú ha advertit esta necessitat?
Perquè si tornem a la presentació de la novel·la, que és del que devia de parlar, no va poder estar millor realitzada, amb un autor entusiasmat, sabedor del que parlava, bon comunicador i millor venedor d’un producte, que sols el puc definir com a: Sorpresa, sí, això és, una sorpresa el que ens va mostrar Fede Puertos, que ens confessà que entre els ratets d’esbarjo, les esperes per atendre els clients, i el temps que li robem als familiars i amics per dedicar-los a la investigació, ha nascut açò, un relat figurat de caire històric, sempre atent al rigor però sense complexos, anar fent a poc a poc, regalant en forma de llibre, un complet relat que té com a idea motor, la vida més privada, més quotidiana de l’autor del Quixot.
Novament un castelloner ens sorprèn, i ja en són molts, i més que ho seran de continuar amb aquesta inèrcia positiva, facilitadora. Res a dir del respectable públic, atent i encantat de sentir-se en ple segle XXI, volgut i considerat, sense deixar de ser exigent i rigorós, optant entre tanta oferta per la de la vesant més cultural.
No voldria acabar sense parlar de la presentació de l’acte, va estar a càrrec de Mariola Hernández que a mode d’entrevista va anar desgranant, el més interessant del llibre presentat, i com el mateix Fede Puertos va dir en almenys dos ocasions… molt interessant però fins ací puc parlar.
Presentació del llibre ‘1609, Galeón’ de Fede Puertos
