CN | Eugeni Gregori Climent
(Supervisió psiquiàtrica a cura del psiquiatre, José Carlos González Piqueras)
Vicent, en pla general, adreçant-se a l’espectador. Ana, d’esquenes.
VICENT
-A l’endemà, Joan espera María José en la terrassa per a vore si hi ha entre els dos l’extrema complicitat i el fervent desig de sempre. Però María José no hi acudix i Joan s’afona encara més.
Se sent la veu acaronadora d’Ana trista:
ANA (OFF).
-Dejar la propia felicidad en manos de otra persona es una imprudencia.
Vicent, en pla mitjà, adreçant-se a l’espectador:
VICENT
-A l’endemà fan a l’Aula Magna de la Universitat una conferència de Pere Llull: “Les pèrdues significatives en la infantesa”. A Pere Llull, psiquiatre i escriptor el va conéixer en un Seminari de Psiquiatria infantil que impartia ell i Joan seguix tant les seues ensenyances de psiquiatria com la seua o ra literària en valencià. Actualment, són amics. Joan,malgrat trobar-se malament, vol anar-hi. Primer, pel seu gran interés pel tema. Segon, per tornar a sentir la visió de la infantesa de Pere. I, tercer,, i sobretot, per tornar a parlar amb ell. “En l’estat en què em trobe una xarradeta amb Pere em vindrà de categoria”, es diu a sí mateixa.
Se sent la veu acaronadora d’Ana contenta:
ANA (OFF)
-Sabia decisión, la de Joan.
Vicent, en pla mitjà, adreçant-se a l’espectador.
VICENT
En el sopar de després de la conferència, Pere s’esplaia en món de la infantesa. Joan trau una escena de “Johnny cogió su fusil” de Dalton Trumbo, la del seu monòleg, quan el confinen a soles en una mena de cel.la i li conta a Pere que, al psicoanalista, Lluís Pons, en una sessió de cinema-club, Joan li va preguntar : “¿Johnny se volverá loco?i”I Lluís Pons li va contestar: “No porque tiene buenos objectos internos que diría la psicoanalista, Melanie Klein. Un padre, una madre y un Jesucristo muy humanos”.
“Què en penses tu, Pere?”, li va preguntar, Joan. “Totalment d’acord amb Lluís Pons. Johnny no es tornarà foll. Però jo no diria que té bons objectes internes, sinó bones persones interioritzades”, va contestar, Pere. I tot seguit, es va estendre sobre el tema de la follia. Al final del sopar, Pere va començar a parlar de coses personals, però Joan ni esmentar lo de María José. Joan Va parlar poc, però aixina i tot la seua predicció es va complir: la conversa amb Pere el va deixar reconfortat.
Ana, en primer pla, curiosa, mirant Vicent:
ANA
-Es curioso a Pere, Joan también le esconde lo de María José.
Vicent, en primer pla, afirmatiu, mirant Ana:
VICENT
-Probablement, no vol que ni Francesc ni Pere sàpien els seus expedients penosos amb María José.
Ana, en primer pla, trista, mirant Vicent:
ANA
-Me da la impresión que Joan está más preocupado por volverse loco él que se vuelva loco Johnny.
Vicent, en primer pla, trist, mirant Ana:
VICENT
-Potser, però inconscientment.
Ana, en un primer pla, trista, mirant Vicent:
ANA
-Quizás, pero esa precupación yo creo que la tiene.
Vicent, en primer pla, trist, mirant Ana:
VICENT
-Potser, preferisca perdre l’oremus que a María José.
Ana,, en un primer pla, trista, mirant Vicent:
ANA
-Es como si se autoimmolara por amor.
Vicent, en un primer pla, trist, mirant Ana:
VICENT
-Pot ser.
Ana, en un primer pla, trista, mirant Vicent:
ANA
-De lo contrario, contaria a Francesc, a Pere o a su hermana lo que le ocurre.
CONTINUARÁ)
