CN | Maurici B. Monar
De vegades tinc la sensació que la mentida forma part de la meua vida. I de la de tot allò que m’envolta. Fins i tot, en algun moment em crec que no podríem conviure sense la falsedat i la mateixa mentida. Si ens diguérem el que pensem els uns dels altres… no sé com acabaríem. I encara més, seria la forma en com ens diguem les coses. Probablement perquè estem educats en què és més important estar bé socialment que no personalment. No ho sé ben bé. Són pensaments que em sorgeixen.
La recta paraula és un principi budista fonamental. Alerta, que no parle de religió sinó d’una forma concreta d’entendre l’existència. Aquesta idea comporta evitar la mentida. Comporta actuar dient les coses completament sense amagar parts que no volem que es coneguen. I sobretot, proposa que no es facen comentaris sobre les altres persones. Que no es xiuxiuege ni xafardege. En definitiva, que abandonem el jutge que tots portem dins de nosaltres i que va sempre fent valoracions sobre el que fan les altres persones. En definitiva, aplicar un poc aquella màxima que fa referència a què si el que vas a dir no aporta res, val més que et quedes en silenci. O allò que popularment diem: del que sentes, res. I del que veges, la meitat.
Pense en açò per qüestions personals. Però especialment per tot el que ens arriba a partir de les inundacions que han assolat l’Horta Sud del nostre país. Mentides, exageracions, fal·làcies, informacions tendencioses, encobriments, acusacions sense fonament… tot per no reconèixer les coses com han ocorregut i assumir les responsabilitats. Tot per desinformar i manipular. Tot pel diner i el poder. Com sempre. Hi ha alguna cosa nova sota el cel que ens duu la desitjada pluja i a la vegada, el terror de la destrucció? Trobe que no. És l’esperit de llop el que el nostre sistema social anima a despertar. Podeu mirar on voldreu i veure eixe esperit. Jo em contemple i moltes vegades el veig dins de mi.
