CN | Maurici B. Monar
En un llibre molt i molt conegut, hi ha una frase que ve a dir que ja sabem que els governants de les nacions les dominen com si en foren amos, i que els grans personatges les mantenen sotmeses al seu poder. No fa falta allargar massa la vista per a comprovar la gran veritat que expressa.
Des que les administracions, i parle en general, van aprendre allò de demanar cita prèvia i adreçar-se a elles per via digital, o siga, per internet, l’existència d’un bon grapat de persones es va veure complicada i impossibilitada fins a l’infinit. Els bancs van seguir el mateix camí. Haver complert la seixantena m’aproxima inevitablement a la lentitud, a la incomprensió, a la dificultat. Qualsevol tràmit digital es fa terriblement pesat, llarg i dur. Pitjor mil vegades que el famós Vuelva usted mañana amb què t’acomiadaven des de la finestreta de l’administració quan et faltava un paper. Que soc exagerat? Potser sí. Segurament sí. Però també soc realista i és el que experimente i veig.
Farà més o menys un any que un conegut va sol·licitar l’ajuda per dependència per als seus pares. La gestió des dels serveis municipals es va fer amb agilitat. Atenció adequada i advertència que, des de l’ajuntament, no li facilitarien cap persona perquè hi havia poc personal. Calia esperar l’aprovació de la generalitat i llavors contractar algú mitjançant una empresa. A principi d’any li arriben les cartes d’aprovació. I ell, incrèdul i satisfet, s’adreça a l’empresa per a fer la contractació. Ai. No. Has d’esperar una segona carta en la que ja et diran quantitat econòmica i disponibilitat de personal. Estem a mitjan d’octubre. Estic segur que moltes persones han viscut molt més llargues esperes i patiments que aquest amic meu. Però això no justifica el retard amb què les administracions solen actuar. La qüestió és que en casos com aquest i altres de semblants, tens la sensació que els governants de les nacions dominen com si foren amos. Que no saps ben bé qui està al servei de qui. I que si tu no compleixes terminis marcats, ho pagues sense escapatòria. Especialment si sols complir amb la norma. Però, d’això, ja en parlarem un altre dia.
Totalment d’acord. Com a pobles amb menys de 5000hab anar a parlar amb serveis socials té que passar per una cita prèvia? Com un banc per a fer un tràmit de no res necessita d’ una cita prèvia? Els treballadors i treballadores d’aquestos serveis, els sindicats més encara, tindrien de saber que és la forma de fer fora a un bon grapat de gent i en canvi consideren que això millora la seua condició laboral…per anar a esmorzar!