CN | Eugeni Gregori-Climent
(Vicent, en pla general, adreçant-se a l’espectador)
VICENT
El dia acordat, María José, arreplega amb el seu Golf roig Joan en una plaça a prop d’on ell treballa. Un Crihsler, primer per València i, en acabant per la carretera els seguix molt dissimuladament sense cap dels dos es done compte.
(Se sent la veu acaronadora d’Ana seriosa)
ANA (OFF)
María José i Joan cuando estan juntos parece que se abstraen del mundo.
VICENT
Només arribar a Moraira porta a Joan a un bar típic d’allí a prendre’s una cervesa abans d’anar a la cala triada. El bar està quasi buit. Només hi ha un parell de persones a la barra. Trien una taula a un cantó del fons per a seure i sentir que són a un reservat. Quan estan demanant-li a l’amo un tipus entra a tota paleta en el local, llançant-se amb violència cap a María José i pegant-li crits:” ¡Mala zorra! ¡Mala zorra!¡Te voy a matar”. Joan s’alça com a disparat per un moll, l’agarra dels muscles i amb l’ajuda de l’amo del bar el trau del local a espentes. Una volta fora del local, l’amo del bar l’amenaça amb la polícia si el torna a vore per allí. Aleshores, l’energumen se’n va maleint-los a tots, especialment María José.
(Ana, en pla mitjà, de costat, mirant seriosa Vicent)
ANA
Ahora, sí que, Joan, se ha acabado de ganar a María José.
(Vicent, en pla mitjà, de costat, mirant Ana)
Per valent!
(Ana, en pla mitjà, de costat, mirant seriosa Vicent)
ANA
Y por quererla de verdad.
(Vicent, en pla general, adreçant-se a l’espectador)
VICENT
María José, trasbalsada per l’agressió patida, es deixa caure sobre el pit de Joan. “¡Muchas gracias, muchas gracias, Joan! ¡Muchas gracias!”, exclama tendrament, tot mirant amb admiració a Joan. I, entre gemec i gemec, li conta que el tipus en qüestió havia segut el seu últim amant. “De ninguno de mis amantes, he estado enamorada. Desde el principio, les dejaba claro que para mí tan sólo eran aventuras sexuales. Y cuando se ponían sentimentales me los dejaba. Y ello exacerbaba su machismo, creyéndose que era propiedad suya. Parecía que enloquecían, me montaban números y me acosaban. A algunos, les he tenido que llevar a la policía”.
(Ana, en pla mitjà, de costat, mirant còmplice Vicent)
ANA
Y Joan representa todo lo contrario.
(Vicent, en pla mitjà, de costat mirant còmplice també Ana)
Per això, li agrada tant!
(Ana, en primer pla, de costat, mirant tendrament Vicent)
ANA
A María José y a mí.
(Vicent, en primer pla, de costat, mirant somriguent Ana)
Pareixes enamorada de Joan.
(Ana, en primer pla, de costat, mirant seductorament Vicent)
ANA
Podria ser
(Vicent, en pla mitjà, adreçant-se a l’espectador)
VICENT
María José, que se sent tan escoltada i entesa com en el pub, tot pensant en veu alta i com en un estat de trànsit, li confessa a Joan el seu principal secret: “Siento a veces tal vacío existencial y tal falta de sentido en mi vida que me entran ganas de suicidarme”. La fragilitat de María José la fa encara més atractiva per a Joan i l’entendriment d’ell, més encisador per a María José.
(Ana, en primer pla, de costat, mirant tendrament Vicent)
ANA
Y para mí.
(Vicent, en primer pla, de costat, mirant tendrament María José)
VICENT
M’ho imaginava.
(Ana, en primer pla, de costat, mirant tendrament Vicent)
ANA
Lo sabía.
I, com que l’obertura suscita obertura, Joan se solta i amb una profunda tristesa, que seguix entendrint María José, li conta el trauma sentimental de la seua vida. Tenia en aquella època 17 anys i estava molt enamorat de la seua nòvia, Pepa. Però quan es va posar a estudiar Psicologia a València va haver de posar-se a treballar de cambrer per a no ser una càrrega per als seus pares i només veia Pepa cada quinze dies quan anava al poble.
Un diumenge que va anar a buscar-la la rebuda de Pepa va ser molt gelada. La va trobar molt seriosa i molt nerviosa i a sa mare que sempre estava carinyosa i xarradora, distant. Pepa, només entrar, el va fer passar a la seua habitació on molt agra li va espetar amb un to molt sec: “M’ho deixe, Joan. No vull seguir més amb tu”. A joan, li va caure el món damunt i la desolació es va apoderar d’ell.
“Tiempo después, la vi del brazo de un supuesto amigo mío que, según una amiga me contó, había aprovechado mis ausencias del pueblo para seducirla”.
(Se sent la veu acaronadora d’Ana trista)
ANA (OFF)
El hundimiento de Joan.
VICENT
Sí. Va caure en una estranya depressió. I, d’aleshores ençà, a la mínima possibilitat de relació sentimental amb una dona, s’endinsa en el cercle viciós visió catastòfica/ ansietat/roïna relació amb si mateix. I, aleshores, redefinix la possible relació sentimental com a amistat.
(Ana, en pla mitjà, de costat, mirant trista Vicent)
ANA
Con la excepción de María José, claro.
(Vicent, en pla mitjà, de costat, mirant relaxat Ana)
Potser, pel rapsus.
(Ana, en pla mitjà, de costat mirant més relaxada Vicent)
ANA
Un rapsus, el suyo muy fuerte. Herido aún con lo de su exnovia por curar y con su vulnerabilidad a cuestas aún sigue con María José.
(Vicent, en pla general, adreçant-se a l’espectador)
VICENT
I, després de les mútues confessions, una fina sintonia que emergix entre María José i Joan fa innecessàries les paraules per a unir-se.
(Se sent la veu acaronadora d’Ana contenta)
ANA (OFF)
Y, ahora, la conjunción por dentro.
VICENT
María José, en silenci, porta Joan ala seua cala preferidada. Una cala amagada d’aigua cristallina i poc coneguda per ningú. Allí cadascú nada al seu aire amb els cossos buscant-se inconsciengtment peròo sense arribar a trobar-se.
(Se sent la veua acaronadora d’Ana un poc trista)
Una comprensible ansiedad.
Quan acaben de nadar María José convida Joan al seu restaurant preferit de Moraira, però Joan s’hi nega. Vol que paguen a mitges.”Me hace tanta ilusión invitarte! ¡Hazlo por mí!”, li insistix, María José, sense parar. I Joan també, però a pagar a mitges. Al final, María José se n’ix amb la seua i Joan accepta la invitació. I a les mútues confessions tingudes i al bany conjungt, succeix un bon dinar mariner i una harmoniosa conversa pel senzill gust de conversar que els farà sentir-se als dos com en el paradís.
En acabant, després d’un passeig per la platja amb les mans fregant-se, emprenen el viatge a València plens de bons records de goig junts, acompanyats de la música d’U-2 i de Dire Straits.
(Se sent la veu acaronadora d’una Ana contenta)
ANA (OFF)
Y con sú vínculo cada vez más estrecho
(CONTINUARÁ)
