CN | Josep Miquel Bausset
Aquestes paraules del profeta Daniel (9:5), podrien ser ben bé l’eix de la vigília penitencial que hui, 1 d’octubre, presidirà el papa Francesc a la basílica de Sant Pere, per demanar perdó públicament pels pecats de l’Església.
Aquesta vigília penitencial de petició de perdó, és el millor pròleg a la inauguració (demà dia 2), de la segona sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. Aquesta Assemblea, que es clausurarà el pròxim 27 d’octubre, hi participaran 368 pares i mares sinodals, entre ells el bisbe de Solsona, el valencià Francesc Conesa, nascut a Elx.
La vigília penitencial ha estat organitzada per la Secretaria General del Sínode i la diòcesi de Roma, en col·laboració amb la Unió de Superiors Generals i la Unió Internacional de Superiores Generals.
La vigília comptarà amb tres testimonis de víctimes d’alguns pecats comesos per l’Església: la guerra, els abusos i les migracions. Així, el papa, en nom de l’Església, demanarà perdó pels pecats contra la pau, la creació i els pobles indígenes. Pels pecats comesos contra els migrants, les dones, els jóvens i les famílies. I pels pecats (que a més són delictes) que suposen els abusos.
Amb humilitat, el papa, en nom de tots els cristians, reconeixerà les nostres faltes com ho feia el profeta Baruc: “Senyor, hem pecat, hem estat injustos” (Ba 2:12). I amb el salm 25, l’Església dirà hui: “Perdoneu la meua culpa, que és molt gran” (Ps 25:11).
Amb aquesta vigília, el papa vol reconèixer els pecats de l’Església, que, per acció o per omissió, son causa de sofriment. Per tant, amb aquest acte, els cristians ens volem fer responsables i assumir la culpa, com a Església i per això volem demanar perdó pel mal patit pels innocents i pels indefensos.
Com ha dit el cardenal Mario Grech, secretari general del Sínode, la vigília de hui serà una vigília penitencial “oberta a tot el món”, on “es diran pel seu nom, pecats que causen més dolor i vergonya a l’Església”.
Més d’una vegada, el papa Francesc ha dit que en la vida quotidiana hauríem de fer servir constantment tres expressions: perdó, per favor i gràcies. I és ara el moment de demanar perdó humilment pel mal que hem comés els cristians, tant personal, com col·lectivament.
La Paraula de Déu constantment ens convida a demanar perdó a Déu i als germans, com ho trobem als Fets dels Apòstols: “Penediu-vos i convertiu-vos perquè siguen esborrats els vostres pecats” (Ac 3,19). I també els salms ens inviten a demanar perdó: “M’he decidit a reconèixer la falta, no vos he amagat més el meu pecat” (Ps 32,5). I encara, el salm 50, diu: “Ara reconec les meues faltes, tinc sempre present el meu pecat” (Ps 50,5).
Per això demanar perdó i reconèixer i assumir el mal que hem comès, com farà hui el papa, ens fa deixebles de Jesús i hòmens més humils.
Mark Twain, gran defensor de l’abolició de l’esclavitud, va ser testimoni de diverses escenes de reconciliació entre blancs i negres i va quedar impactat amb el que digué un esclau acabat d’alliberar: “El perdó és la fragància que la flor desprèn en el peu que l’ha xafada”. I Nelson Mandela deia: “El ressentiment és com beure verí i esperar que mate els teus enemics”.
Cal que recordem també Kim Phuc, la xiqueta de 9 anys que va trobar la pau perdonant els qui llançaren les bombes de napalm sobre el lloc on vivia: “El perdó m’alliberà de l’odi. Encara tinc moltes cicatrius al cos i encara tinc dolors forts, però el meu cor és net. El napalm és molt poderós, però la fe, el perdó i l’amor, tenen molt més poder”.
Hui el papa, amb valentia, ens convida a la conversió, a canviar de vida, a demanar perdó a Déu i als germans i a reparar el mal que hem comés. I és que el perdó ens fa més humans i més humils.
