29 de setembre de 2024: Migrants i refugiats
CN | Xavier Martí
Hui volia parlar-vos principalment sobre els arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael i la major o menor devoció que els professem els de Castelló, perquè hui és el seu dia. Potser ho faré demà. Però crec que és més important i més urgent comentar alguna cosa sobre la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat que celebra hui l’Església catòlica en tot el món. Certament, és un tema preocupant, però a mi em preocupen més encara les opinions que sent cada dia de persones de diversa procedència social o econòmica sobre les causes, efectes i maneres de fer front al fenomen migratori a Europa. I no només em preocupa, sinó que també em dol quan estes opinions venen de gent amb sensibilitat espiritual o religiosa, catòlics inclosos.
El magisteri de l’Església, des de sempre, ha sigut molt clar, i els darrers anys el papa Francesc ha fet aportacions molt lúcides per als temps que vivim. És obvi que hi ha catòlics que no escolten el Papa en temes com la immigració, la marginació, la injustícia social, la pau mundial, el canvi climàtic, etc.
Jo, com que no tinc cap autoritat magisterial sobre els catòlics, i molt menys sobre els no catòlics, em limitaré a subratllar algunes frases de la carta setmanal del nostre arquebisbe dedicada a esta Jornada de les Migracions. D’entrada, he de dir que la signaria, com si l’haguera escrita jo.
Potser estarem quasi tots d’acord quan diu que “el fenomen de la immigració s’ha convertit en tema de debat i confrontació política, i que provoca una certa alarma en alguns sectors de la societat”. Esmenta sumàriament algunes causes i apunta a una causa fonamental: “Si en tots els països del nostre món es donaren condicions de justícia i de llibertat, este fet no seria un motiu de conflicte social”. També em sembla encertat quan denuncia que “les relacions entre els estats no poden limitar-se a prohibir els fenòmens migratoris“; més bé “haurien d’afrontar el tema de les causes que els produïxen i promoure la justícia i la llibertat en tots els pobles”.
M’agrada quan en un parèntesi, com qui no diu res, assenyala una veritat com una catedral: “(perquè a la nostra societat no li molesten els estrangers que no són pobres, sinó els necessitats)”. I la cita següent me la subratlle amb un retolador gros: “És lícit que els estats regulen els fenòmens migratoris, però quan tenim davant de nosaltres una persona necessitada, no podem plantejar com a única solució per a acabar amb el problema una expulsió que la pot portar a condicions de vida de major indignitat”. En este assumpte sobren prejudicis i murs, però “Quan coneixem a les persones i les estimem, els prejudicis s’esvaïxen i els murs cauen”.
El nostre arquebisbe remet també al missatge del papa Francesc per a esta Jornada. És breu i molt clar, com sol ser el papa Francesc.
I demà, si és possible, parlarem dels arcàngels, que d’alguna manera també són migrants, especialment Sant Rafael.
D’altra banda, en l’evangeli de hui trobem esta famosa frase: “Qui no està contra nosaltres, està a favor nostre”. Els xenòfobs i els aporòfobs, ja sabem contra qui estan, però ¿a favor de qui estan?
