26 de setembre de 2024: Vanitat i més vanitat
CN | Xavier Martí
Durant este setmana la primera lectura de les misses està treta dels llibres sapiencials de l’Antic Testament, concretament del llibre dels Proverbis i de l’Eclesiastés (també dit Cohèlet). La literatura sapiencial hebrea és lectura recomanable a qualsevol persona, creient o no creient. La lectura de hui és del començament de l’Eclesiastés, un llibre escrit per un escèptic, però un escèptic que creu, o un creient que dubta. I açò no és contradictori, excepte per a aquells que asseguren que posseïxen la veritat absoluta.
En el fragment de hui trobem la famosa frase “Nihil novum sub sole”: no hi ha res de nou davall del cel. I també trobem el “Vanitat i més vanitat, tot és en va“. I també hi ha uns versicles que em creen un cert desassossec o, fins i tot, una certa angoixa. Ja sabeu que he dedicat moltes hores de la meua vida a recuperar la memòria col·lectiva, a rescatar trossos de la història de la nostra comunitat local. I ara ve Cohèlet i diu:
De les coses passades,
ja no en queda cap record,
ni en quedarà cap de les futures
entre els qui vindran després.
I jo, que de vegades he arreplegat papers d’entre el fem, pense que efectivament tot és en va, que la tasca de salvar el passat i registrar-lo és inútil, que Cohèlet tenia raó. I, a
pesar d’això, continue investigant i arreplegant dades. Per què? Podria adduir moltes raons, però la principal és que m’ho passe bé, i ja està.
D’altra banda hui celebrem els sants Cosme i Damià, màrtirs del segle III que eren bessons i metges. A Castelló hi ha un parell de ‘Damián’, però no sé si els van posar eixe nom per este Damià o per devoció al pare Damià de Veuster, el de Molokai.
