Santa Hildegarda de Bingen
CN | Xavier Martí
Hui fem memòria, entre altres, de santa Hildegarda de Bingen (1098-1179), monja benedictina. Vora l’any 1150 va fundar el monestir de Rupertsberg prop de Bingen i el va regir com a abadessa. Entesa en ciències naturals i en l’art de la música, en diversos escrits va exposar piadosament al clero i al poble la revelació que havia experimentat en la contemplació mística; els prínceps i els Pontífexs Romans varen demanar sol·lícitament el seu consell. Va inventar una lingua ignota; per això és patrona dels esperantistes. Fou canonitzada i declarada doctora de l’Església en 2012 per Benet XVI.
Ací podeu saber alguna cosa més d’esta dona excepcional.
D’altra banda, l’evangeli de hui narra la resurrecció del fill de la viuda de Naïm. Destaca el fet que ací no li demanen que actue. És ell, que veu el soterrar i advertix la situació dramàtica de la viuda: “se’n va compadir i li va dir: «No plores»”. Fins ací (primer pas) és fàcil. Després (segon pas) fa reviure el jove. El primer pas podem fer-lo. I nosaltres, ¿què podem fer després de dir-li a algú que no plore?
Nota curiosa: el jove s’alça i comença a parlar. És que no hi ha manera!
