Dolcíssim Nom de Maria
CN | Xavier Martí
Si haguera tingut una filla, li haguera posat Maria, sense res més. És un nom eufònic i bonic. Té dos consonant líquides (m, r) i dos as, que són característiques que solen agradar als humans. Per als cristians, a més, és el nom de la mare de Jesús. La semblança de ‘mare’ i ‘Maria’ evoca protecció, atenció, consol, auxili, etc.
L’Església universal celebra hui el Dolcíssim Nom de Maria. Esta festa fou aprovada per primera vegada l’any 1513 pel papa Juli II per a la diòcesi de Conca; després, en 1683 el papa Innocenci XI l’estengué a tota l’Església.
Per tant, hui podeu felicitar les que s’anomenen Dolça (o Dulce), Maria, Mireia, Míriam, Marion i Mariona. També a Estibalitz (o Estíbaliz), Mare de Déu patrona d’Àlaba. A Castelló hi ha 126 Maries (sense comptar els compostos), 12 Mireies i dos amb la grafia ‘Mireya’; també hi ha 18 dones amb el nom Míriam. Feliç onomàstica a totes!
També, si coneixeu algú que es diga ‘Autònom‘, l’heu de felicitar. Sí, Autònom fou el nom
d’un sant bisbe i màrtir del segle IV.
D’altra banda, l’evangeli de hui invita a deixar de ser cristià, a desistir; o, en tot cas, a continuar sent-ho però en les categories inferiors: de primera regional, com a molt. I això perquè el Nostre Senyor ens va posar el llistó molt alt. D’entrada diu: “Ameu els vostres enemics“. I, si amem els qui ens amen, ¿amb això no superem la prova? Crec que no. I, damunt, més avant diu: “l’Altíssim és bo amb els desagraïts i amb els roïns”. Total, un evangeli no apte per a pusil·lànimes.
