Beat Jacint Orfanell, de la Jana
CN | Xavier Martí
Quan repasse la llista de màrtirs de l’Església catòlica, em sorprén la gran quantitat de persones que foren mortes a causa de la seua fe al Vietnam, Corea, la Xina i el Japó. Ho podeu comprovar cada dia en el meu blog. Hui mateix, per exemple, recordem el martiri de 52 cristians i cristianes a Nagasaki en 1622. En este grup trobem un frare natural de la Jana, poble del Baix Maestrat d’uns 700 habitants i de la diòcesi de Tortosa: el beat Jacint Orfanell. Diuen que no solament va aprendre japonés sinó que, a més, vestia com els japonesos: un altre exemple d’inculturació de la fe. Al seu poble li fan festa el pròxim dissabte.
D’altra banda, l’evangeli de hui ens conta principalment l’elecció dels dotze apòstols. Segons este text de Lluc, primer els tria, i després “els va donar el nom d’apòstols”. Primer és l’elecció i després, la denominació. Eren deixebles o seguidors, ara són apòstols. Ja sabeu que ‘apòstol’ vol dir ‘enviat’. El qui és enviat ho és per a fer alguna cosa. Dit d’una altra manera: enviat amb una missió.
¿Quina és la meua missió en la vida? Com que sé que els meus lectors ja teniu una certa edat, igual que jo, potser vos direu: “Jo ja he complit la meua missió” o “A mi ja em queda poc per a rematar-la”. Però també sabeu que hi ha missions (siguen religioses o laiques) que no prescriuen mai (ser pare, per exemple). Tampoc prescriu mai la “Missió”, en singular i en majúscula inicial, la de la vida. Per tant, és vigent la pregunta: ¿Quina és la meua missió en la vida (que em queda)?
