Vespra de la Nativitat de Maria
CN | Xavier Martí
Si coneixes alguna Oreto, segur que és de l’Alcúdia. En canvi, si coneixes a Loreto, és molt probable que siga d’Ador, Bufali o Xàbia. Si et diuen Sales, deus ser de Sueca; i, si et diuen Salut, deus ser de Xirivella, Algemesí, Elda o Redován. Si et diuen Balma, deus haver nascut a Sorita o en les comarques del nord. Si el teu nom és Vallivana, segur que vas ser batejada a Morella o a Picassent. Si et diuen Montserrat, no ets necessàriament catalana, també hi ha valencianes que s’anomenen Montserrat, sobretot les de Picanya. En canvi, si et van inscriure amb el nom de Montserrate, deus ser d’Oriola o de Daya Vieja. I així, etcetera.
Demà un terç dels pobles valencians estan de festa i celebren la festa de la seua patrona o de la titular de l’església parroquial: la Mare de Déu amb una advocació particular. I hui, vespra de la festa, ja n’hi han actes molt populars. Per exemple, a l’Alcúdia, hui fan l’entrada de la Mare de Déu. A Alaquas hui pugen la Mare de Déu de l’Olivar, mentres que a Alfara de la Baronia baixen la Mare de Déu dels Afligits. Sembla que això de traslladar imatges té molt de ressò popular, i no ho dic amb ironia.
Els qui no suscitaven molta adhesió (almenys entre els fariseus) eren Jesús i els seus deixebles: no se’ls ocorre cap altra cosa que arrancar espigues en dissabte. Açò no estava permés. Encara que estigueres morint-te de fam! Però Jesús ho permet i ho fa, perquè, com diu l’evangeli de hui, era el senyor del dissabte; i també, dic jo, senyor del sentit comú.
