Mare de Déu de la Consolació i Moisés
CN | Xavier Martí
Si et diuen Moisés, hui és teu sant. Ja en sabeu la història i, si no, l’hauríeu de conéixer, ni que només siga per cultura general. Alliberador del seu poble i legislador. Moisés és un nom hebreu, clar, que significa “salvat de les aigües”; però altres diuen que significa “xiquet” o “fill”. No solia ser nom de cristians. Ara, però, hi ha cinc ‘Moisés” a Castelló.
Hui també se celebra la Mare de Déu de la Consolació. Esta advocació va nàixer durant l’edat mitjana, propagada pels religiosos agustins. En les lletanies del Rosari aclamem la Mare de Déu com a “Consolatrix afflictorum”, és a dir, “Consoladora dels afligits”. Fa molt anys hi hagué ací, a Castelló, un escolà que resava les lletanies i, en lloc de dir “Consoladora de los afligidos”, deia “Consoladora de los africanos”. I no era cap heretgia, perquè, certament, els africans necessiten ser consolats (igual o més que tots els humans). El monestir de dominiques de clausura de Xàtiva està dedicat a la Mare de Déu de la Consolació.
A Castelló hi ha trenta dones que es diuen Consuelo, onze María Consuelo i una Consolación. L’hipocorístic és ‘Xelo’. Ens agrada anomenar-les en diminutiu: Consuelito i Consuelín.
D’altra banda, l’evangeli de hui és la curació de la sogra de Pere seguida d’altres curacions. Durant els pocs anys que va durar la vida pública de Jesús, va gaudir de certa notorietat. Amb això va patir també d’un cert assetjament per part dels seguidors. Buscava la solitud i el silenci i no el deixaven en pau. Açò ho trobareu al final de l’evangeli.
