A l’inici del curs escolar 2017-2018, la Sra. Bonig, per trobar una “solució” al plurilingüisme, no va tindre una altra ocurrència, realment brillant, que “deixar en mans de les famílies el nivell d’aprenentatge del valencià”. La Sra. Bonig, abans que Vox, ja va proposar el pin parental contra el valencià.
En la seua trobada amb el Molt Honorable President Puig, cap de govern del País Valencià, la Sra. Bonig va creure que una alternativa al plurilingüisme seria “deixar en mans de les famílies el nivell d’aprenentatge del valencià”. La Sra. Bonig, en un moment d’il·luminació portentosa, va presentat al President Puig com a alternativa al plurilingüisme, un model “revolucionari” i “avançat” per a les zones castellanoparlants, on el reforç del valencià fóra “voluntari” i d’aquesta manera, no “s’impose a les famílies”.
La Sra. Bonig amb aquesta una idea “excel·lent” proposava que els pares pogueren triar per als seus fills el model i el nivell de llengua que volgueren aprendre. És a dir, el pin lingüístic. Només hi ha una qüestió no resolta. Si els pares poden triar per als seus fills el nivell d’aprenentage del valencià, supose que per la mateixa raó, els pares (¿i per què no ho poden decidir directament els alumnes?) també haurien de poder triar el nivell d’aprenentatge de l’anglès, de les ciències socials, de la geografia, de les matemàtiques i de les ciències naturals.
Amb aquesta idea “revolucionària”, Sra. Bonig s’hauria carregat el currículum escolar o el pla d’estudis, perquè les famílies, elles i ningú més, decidirien el nivell d’aprenentatge dels seus fills. Un altre problema afegit seria quan en una mateixa aula, unes famílies decidiren que els seus fills (en matemàtiques) estudiaren integrals i derivades i unes altres famílies decidiren que “això” no val la pena.
Amb l’argument de la Sra. Bonig podríem començar precisament amb les matemàtiques. Els nostres fills haurien d’estudiar la suma i la resta, però no la multiplicació. I de la divisió i les arrels quadrades o les integrals, ja faríem una comissió de pares a vore si cal que aquests conceptes entren en el nivell d’aprenentatge o no. Els alumnes haurien de fer àlgebra però no trigonometria, perquè els pares decidirien el nivell d’aprenentatge de les matemàtiques. Pel que fa a la natura, no caldria estudiar les cèl·lules procariòtiques (si no tenen nucli per a què estudiar-les?) sinó només les eucariòtiques. Tampoc caldria estudiar el cervell humà, perquè per a l’ús que fan alguns de les neurones, els alumnes s’ho poden estalviar. Tampoc caldria estudiar la botànica, ja que un estiu i un altre també, se’ns cremen els boscos i per això mateix no cal perdre el temps estudiant les plantes.
Pel que fa a la geografia, caldria que els alumnes estudiaren bé la comunitat autònoma de Madrid i també la de Castella la Manxa i la de Castella la Vella, els rius, les muntanyes i els ports de muntanya. No cal que els llibres ens parlen de la geografia del País Valencià perquè com els nostres xiquets i xiquetes ja viuen ací, ja ho descobriran ells mateixos.
Pel que fa a la literatura caldria potenciar sobretot la literatura castellana, perquè com que els nostres xiquets parlen valencià, se senten discriminats, ja que no tenen la llengua de Cervantes com a llengua habitual com passa a Sevilla o a Salamanca, que tenen la sort de viure com a persones normals i no com els nostres xiquets que no saben parlar castellà com Déu mana. I pel que fa al valencià, només cal que aprenguen a dir quatre coses en la llengua d’ací (tampoc no cal massa) perquè per fer un sainet i cantar el “PeraofrenarnovesglòriesaEspanya”, ja anem bé.
Davant l’aberració del pin lingüístic proposat per la Sra. Bonig, cal sentit comú per aplicar les mesures pedagògiques que el Conseller Marzà ha establert en aquest decret de plurilingüisme, per tal de protegir la nostra llengua i així tots els nostres alumnes tinguen un coneixement del valencià, de la mateixa manera com el tenen del castellà.
Curiosament la Sra. Bonig no defensa la voluntarietat de l’anglès o de les matemàtiques, sinó l’obligatorietat d’aquestes i d’altres assignatures, a diferència del que vol per al valencià, amb el seu pin parental.
A més, els qui parlen del decret de plurilingüisme com a “decretazo”, obliden que les altres assignatures també són “imposades” amb un “decretazo”. Però ja se sap: no hi ha pitjor cec que el qui no hi vol vore.
