CN | Eugeni Gregori-Climent
Interior nit. Sala d’estar d’un pis burgés modern amb algun moble antic que li fa joc.
(Vicent és un home madur d’uns 55 anys, elegant i encara atractiu. Està mirant frontalment a l’espectador amb un pla mitjà).
VICENT
-
- María José té 35 anys. És de classe mitjana alta, però atípica i transgressora. Com als seus, li agraden els mobles antics i l’òpera, per exemple, però marca la diferència amb el seu gust pel jazz i el rock, per la bona literatura i pel cine i el teatre d’autor. Com als seus, li agrada conrear la imatge, però María José ho fa amb modelets amb un toc hippie. I no té cap gosseta, per cert.
Com que no suporta la rutina mental i espiritual de la seua classe social, pren haixix i marihuana per a entrar en altres estats de consciència.
Amb els tios, la iniciativa la porta sempre María José. Vol triar en comptes de ser triada. Un luxe que es pot permetre pel seu aire a la manera d’Audrey Hepburn, per l’encant de la seua personalitat i per la seua cultivació personal.
Però, com que María José no pot amar, només hi busca aventures sexuals. I quan els seus amants es posen en pla mascle-sentimental, els dóna prompte el passaport i si l’assetgen, cosa que ha passat alguna volta, els denuncia sense cap problema a la policia.
(Se sent la veu acaronadora d’Ana curiosa)
ANA (OFF)
-
- De película, el personaje. Y ni estudia ni trabaja, ¿verdad?
VICENT
-
- Es va deixar a mitjan carrera Psicologia i Medicina. I ara viu de sa mare, Maria Jesús, una rica propietària immobiliària.
(Se sent la veu acaronadora d’Ana curiosa)
ANA OFF)
-
- Y ¿cómo es la relación entre ambas?
VICENT
-
- Fusional.
(Se sent la veu acaronadora d’Ana curiosa)
ANA (OFF)
-
- Que quiere decir…
VICENT
-
- Que cadascuna viu la vida de l’altra com si fóra la propia.
(Se sent la veu acaronadora d’una Ana curiosa)
ANA (OFF)
-
- ¿Tiene padre?
VICENT
-
- Son pare que era notari, va morir als 45 anys quan ella en tenia 15.
ANA (OFF)
(Silenci)
VICENT
María José viu la seua vida al límit. Els seus moments preferits: el seu buscat exili interior com a flâneur per València i les seues llargues assegudes per les terrasses, ja sia de cafeteries cèntriques, ja sia de bars de barri sempre amb l’actual llibre de capçalera.
(Se sent la veu acaronadora d’Ana intrigada)
ANA (OFF)
-
- Una felicidad la de María José tan sólo aparente, ¿no?
VICENT
-
- Sí. María José pareix a voltes una ànima en pena. De tant en tant, malgrat el seu hedonisme militant i el seu tàcit carpe diem, li assalten un buit existencial i un sense-sentit de la seua vida que li fan tindre ganes de suicidar-se
(Se sent la veu acaronadora d’Ana intrigada)
ANA (OFF)
-
- Que será su secreto mejor guardado, ¿no?
VICENT
-
- Sí, però sempre es queda en desig. La seua pulsió de vida és més forta que la de mort.
(Se sent la veu acaronadora d’Ana bromista)
ANA (OFF)
Pareces enamorado de María José.
VICENT
(Se somriu en silenci)
(Se sent la veu acaronadora d’Ana bromista)
ANA (OFF)
-
- I no será su partenaire tu alter ego, ¿verdad?
VICENT
(Seguix somriguent-se en silenci)
(Zoom que acaba en un pla general. De front, Vicent, ampliant el somriure i mirant l’espectador i Ana d’esquenes. Els dos están asseguts, l’un enfront de l’altre, en sengles sillons amb una tauleta antiga, coronada amb un xicotet cofre d’or en mig.)
(Ana, una dona d’uns 55 anys, d’una interessant i madura bellesa que transpúa vitalitat per tots els costats es gira cap a l’espectador per a, en acabant, tornar a posar-se d’esquenes. Vicent seguix sempre en pla mitjà mirant l’espectador)
(Ana, intrigada, mirant a Vicent, en pla mitjà els dos)
ANA (OFF)
-
- Por cierto,, una curiosidad. Antes me hablabas en castellano y desde que nos encontramos el otro día en la tienda de antigüedades de Amparo, sólo me hablas en valenciano. ¿Por qué?
(Vicent, en pla mitjà, somriguent a Ana)
VICENT
-
- Senzillament, perquè en fer-me més assertiu, faig menys ús restrictiu de la meua llengua materna.
(Ana, amb un somriure cómplice, mirant en primer pla a Vicent)
ANA (OFF)
-
- ¿Una observación?
(Vicent, amb un somriure cómplice també mirant en primer pla a Ana)
VICENT
- Totes les que vullgues.
(Ana, seguint amb el sonriure cómplice, i mirant en primer pla a Vicent)
ANA (OFF)
- En valenciano, eres más tú mismo y ganas en personalidad.
(Vicent en primer pla amb un somriure que traspúa felicitat mirant en primer pla a Ana)
VICENT
-
- Gràcies. Moltes gràcies.
(Ana, somrient també de felicitat mirant en primer pla a Vicent.
ANA (OFF)
-
- A ti, Vicent. A ti.
(CONTINUARÂ)
