La «Lira Castellonense», de Castelló (la Ribera Alta), comptava entre els seus membres amb tres joves saxofonistes, que no van passar desapercebudes a l’escenari de la Plaça de Bous de València
CN | diarilaveu.cat | Sebastià Carratalà
El 20 de juliol del 1939, Pilar Higón Blat (1924), Elisa Penalva Garrigues (1923-2008) i Elvira Ortiz Candel (1923-2018), tres músics de la banda «Lira Castellonera», de Castelló (la Ribera Alta), actuaren sobre l’escenari de la Plaça de Bous de València. La primera vegada a la història que pujaven dones com a intèrprets.
La guerra havia acabat uns mesos abans i des de la Regidoria Delegada de Festes de l’Ajuntament de València es va organitzar un Festival Musical en compte del tradicional Certamen de la Fira de Juliol, que havia estat suspés durant la Guerra Civil. Participaren «La Nova» de Xàtiva (50 músics), la banda de l’Alcúdia (45 músics), la Unió Musical de Montserrat (48 músics), la Banda Municipal d’Alaquàs (50 músics), la Banda Artística Musical d’Alginet (43 músics), la Banda Primitiva de Llíria (62 músics), la Banda «Lira Castellonense» (70 músics) i la Unió Musical de Llíria (64 músics). Les tres últimes, bandes de Primera Secció -que correspondria a la que hui seria la Secció d’Honor-.
La banda «Lira Castellonense» comptava entre els seus membres amb tres joves saxofonistes, que no van passar desapercebudes. El director de l’agrupació, el mestre Jaime Fayos, va fer notar aquesta circumstància quan les va fer pujar en primer lloc a elles tres i al músic més jove de la banda, cosa que va arrancar un entusiasmat aplaudiment del públic. La presència de les tres músiques es va convertir en notícia i, l’endemà, els diaris se’n va fer ressò.
Pilar Higón Blat, Elisa Penalva Garrigues i Elvira Ortiz Candel van escriure una pàgina a la història de les bandes, en convertir-se en les primeres dones que actuaren amb una banda de música a la Plaça de Bous de València. En no tractar-se d’un certamen, la fita va quedar desdibuixada, no en la memòria de les protagonistes, com relatava fa uns anys Pilar Higón. També altres testimonis locals, com Vicente Romero, recorden les seues companyes i aquella magnífica actuació. Un altre músic de l’època, Francisco Aigües Martínez, músic emèrit de la Primitiva de Llíria, va enviar una carta a la Societat Musical «Lira Castellonense» el 1990 per a intentar que es celebrara el 50é aniversari de l’efemèride. Sense èxit, malauradament.
Elvira Ortiz Candel va abandonar la banda als pocs mesos, però Pilar Higón Blat i Elisa Penalva Garrigues encara van participar de la vida musical d’aquesta agrupació durant gairebé tres anys més, fins al 1942. Un fet que va contribuir, decisivament, perquè altres dones s’animaren a intentar acomplir el somni de ser músics de banda. Va ser el cas de Remedios Cardona Nadal, Otília Barberà Cardona i Pilar Rodríguez Escriche, tres clarinetistes de la Pobla Llarga, poble veí de Castelló, que en 1944 foren les primeres a participar en el Certamen de València amb el director de Novetlè José Pérez Ballester.
Foto portada: Certamen de Bandes de València ho van fer en 1944 amb la Pobla Llarga.
Buscant a l’hemeroteca hem trobat foto i noms: Remedios Cardona, Otília Barberà i Pilar Rodríguez.
A @DeBandaAPunt van dir que les primeres dones que van participar al Certamen de Bandes de València ho van fer en 1944 amb la Pobla Llarga.
Buscant a l’hemeroteca he trobat foto i noms: Remedios Cardona, Otília Barberà i Pilar Rodríguez. El director era Pérez Ballester,de Novetlè pic.twitter.com/rZ2HkwyKtA— Escanyat (@escanyat) November 8, 2018
Fonts: Laura Capsir, «Dones de banda per a la història», Levante-EMV, 2019
