En temps de melons, curts els sermons
CN | Xavier Martí
Em diuen que enguany hi ha bona collita de tomaques i de melons. També sabeu que “en temps de melons, sobren els sermons”. La frase popular té variants:
“En temps de melons, curts els sermons”.
“En temps de melons, pocs sermons”.
“En temps de melons, ni misses llargues ni llargs sermons”, etc.
Jo crec que els sermons han de ser curts durant tot l’any. I, si no val la meua demanda, d’humil feligrés, els capellans haurien de fer-li cas al papa Francesc. El Sant Pare ha demanat en més d’una ocasió als sacerdots que les homilies no siguen més llargues de huit minuts:
“L’homilia no ha de durar més de huit minuts, ha de ser breu, perquè després d’este temps, es perd l’atenció i les persones s’adormen, i tenen raó… Vullc dir-ho als sacerdots, que parlen molt, moltes vegades i no s’entén de què parlen. L’homilia ha de ser breu, un pensament, una cosa d’acció i no més de huit minuts” (Audiència general, 12 de juny de 2024).
Per tant, “Amb melons o sense melons, curts els sermons”.
Jesús, tal com podem llegir en l’evangeli de hui, també predicava en les sinagogues, i sembla que no se li adormien. En tot cas, les seues paraules anaven acompanyades de fets. [ Continuar llegint ]
