Epidèmies, metges, salut pública, topònims i patrimoni local en la I Jornada Local d’Història de Castelló
CN | Emma GL
Castelló recupera la memòria històrica de la salut pública del seu poble i les Énoves en la I Jornada Local d’Història, que s’ha celebrat els dies 14 i 15 de juny en l’edifici de la INMAVI (Magatzem de Gil), un espai privilegiat i idoni per a celebrar l’esdeveniment.
La Jornada, que s’ha organitzat pel Grup d’Intervenció Comunitària-Associació Cultural, en col·laboració amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, va acollir diversos actes que van versar sobre el món de la medicina, les epidèmies, els sanitaris, la toponímia i el patrimoni local, des de l’època tardomedieval fins a dates més contemporànies amb la intervenció de diversos experts i estudiosos.
Després que F. Xavi Martí i Richard Garrigues (regidor de Cultura) en feren la presentació protocol·lària –on van excusar l’absència de l’alcaldessa Horte Gómez–, Carmel Ferragud, historiador de la Medicina, va pronunciar la conferència inaugural, en la qual va explicar com d’important eren els metges en la tardor medieval per a resoldre un procés criminal i elaborar un “informe policial” (dessospitació). Va destacar que aleshores la medicina era molt especulativa i que els metges estaven presents en tots els tribunals. Finalment, entre moltes referències, va dir que el primer cas de dessospitació valenciana es troba a Cocentaina (1304) i que esta va ser, possiblement, importada del nord d’Itàlia, on solien anar els estudiants universitaris de l’antic Regne de València. En acabant, l’organització va oferir un refrigeri als assistents en el vestíbul del Magatzem de Gil.
La represa de l’acte la van protagonitzar quatre comunicacions de diversos autors. Pau Viciano, professor d’història (UV), va analitzar les epidèmies i pestes que van assotar els pobles de Manuel, Castelló, Sant Joanet i dels pobles dels voltants amb l’estudi comparatiu de la recaptació de l’impost del morabatí dels anys 1415 i 1511, tenint en compte la davallada demogràfica i irregular entre les comunitats cristianes i sarraïnes. Vicent Ferrer Pérez, que va ser arxiver de Castelló, va donar compte dels estralls que va causar l’epidèmia de còlera en 1854 i 1855 amb els registres d’informes que es conserven de l’època, també sobre el quarter de Castelló i les Énoves. Valerià Benetó Ferrando, gran coneixedor de l’arxiu local, es va endinsar en els casos concrets d’atenció sanitària al Castelló de l’edat moderna, parant atenció a la remuneració econòmica que rebien els metges, el cordó sanitari que s’aplicava en època de pestesm entre altres qüestions no menys interessants. I per acabar el primer dia, Joan J. Conejero, professor de valencià, va presentar el seu últim llibre, El lexema i el temps: el topònim d’Antella (Reclam ed., 2024). Esta segona part del dia va estar conduïda per Rubén Galera.
Dissabte de matí, F. Xavier Martí va fer un repàs a les biografies dels metges de Castelló de l’últim terç del segle XIX i del segle XX, on va destacar la nissaga dels metges Pérez i d’altres de gran rellevància. Rubén Galera Hernández va cloure la tanda de comunicacions amb l’explicació del cas del doctor Ricardo Urios Cutayar, un metge polèmic no va voler deixar el seu títol de metge i cirurgià en la Secretaria de l’Ajuntament en 1876 per desconfiança. Acte seguit hi va haver un breu aperitiu, que va precedir la ruta guiada que el mateix F. Xavier Martí va conduir des del Magatzem de Gil, passant pel col·legi de Sant Domènec i acabant en el Parc de l’Estació, on la taronja, el benefactor Salvador Gil i l’arquitectura modernista van ser el nexe d’unió.
La Fundació va agrair a la Regidoria de Cultura la seua implicació, i a tot el públic l’assistència als actes dels dos dies. En paraules del F. Xavier Martí, president de l’associació, «s’espera que esta col·laboració siga la primera de moltes més que ajuden a fomentar l’estudi de Castelló i els pobles amb els quals conviu, ja que tots ells formaren part de l’antic terme de Xàtiva, un espai de cohesió social que encara es manté hui en dia». I va afegir, a més, que totes les comunicacions es publicaran en el número 3 de la revista El Síndic a finals d’este 2024.
Àlbum de fotos complet de les intervencions i ponències
Àlbum de fotos visita guiada
