CN | Josep Miquel Bausset
Aquestes són les paraules que pronuncià, amb una gran dignitat i fermesa, el periodista valencià Martí Domínguez, unes paraules que li van costar el càrrec de director del diari Las Provincias.
Martí Domínguez, un home honest i insubornable, va viure en pròpia el menyspreu del govern franquista envers el País Valencià, després que els ministres i el mateix Franco, no feren res per ajudar els afectats de la riuada de 1957 que inundà el Cap i Casal. Martí Domínguez no restà mut davant aquesta injustícia. Ni tampoc restà indiferent, a la nul·la reacció del govern de Franco per ajudar els damnificats d’octubre de 1957.
Va ser en el seu discurs com a mantenidor, en la proclamació de la fallera major de València de 1958, quan aquest il·lustre periodista d’Algemesí afirmà amb valentia, davant un públic que no acabava de creure’s el que escoltava, degut a la seua claredat i a la seua fermesa: “Cuando enmudecen los hombres….¡Hablan las piedras”.
Martí Domínguez, un cristià convençut i alhora un gran valencianista (rara avis i més ara, amb molts capellans que menyspreen el valencià i que se situen en posicions molt conservadores), amb les seues paraules ens recordava el que va dir Jesús i que trobem a l’Evangeli de Sant Lluc, quan el profeta de Natzaret entrà a Jerusalem, aclamat pel poble. I és que alguns fariseus, escandalitzats per la rebuda que la gent senzilla feia a Jesús, li digueren: “Mestre, renyeu els vostres deixebles”. I Jesús els va respondre: “Si aquests callen, cridaran les pedres” (Lc 19:40).
L’escriptor d’Algemesí (que vaig conèixer a La Paraula Cristiana l’any 1974, a València), pronuncià un discurs valent, recordant que, desgraciadament, “los hombres enmudecen a veces. Por inconsciencia, por comodidad, por cobardía. Y en esos momentos injustos de silencio, Dios permite que hablen las piedras”.
Ara és l’hora de recordar el periodista Martí Domínguez i les seues paraules valentes. I és l’hora de recordar el seu discurs al senyor Mazón que no sap (o no recorda) que les competències d’emergències corresponen al govern de la Generalitat. Així li ho ha recordat el general en cap de la UME, Javier Marcos que ha dit que les emergències corresponen, efectivament, a la Generalitat.
Preocupat per la situació que vivia el País Valencià per les pluges intenses del dimarts 29 d’octubre, he mirat l’historial de pàgines consultades a internet aquell dia, al meu ordinador i he vist el següent:
A les 10,53 el diari Levante ja deia que s’havien rescatat diverses persones per les fortes pluges.
A les 11,41 el mateix diari ja informava de les carreteres tallades per les pluges.
A les 12,40, Levante deia que 69 municipis havien suspès les classes per la DANA, mentre el president Mazon deia que la DANA se n’anava “a la Serranía de Cuenca”.
A les 16,03, el diari Las Provincias mostrava unes imatges dantesques de la DANA.
I, per no allargar-me més, a les 16,40 la televisió valenciana i el diari Levante a les 16,23, deien que el riu Magre s’havia desbordat a Utiel. Si el Magre se n’ix de mare a Utiel, no cal ser massa llestos per a preveure la catàstrofe que arribaria en unes hores, que podrien haver estat decisives per alertar la població. Però l’alarma sonà passades les huit de la nit.
Molts no entenem que si els diaris i À Punt ja ens mostraven imatges catastròfiques, ¿per què el senyor Mazon no activà l’alarma d’emergència fins les huit de la nit? Per això el senyor Manuel Augusto Pulido, director de la Càtedra de Canvi Climàtic de la Universitat Politècnica de València, ha dit que “el risc no es traslladà de forma suficient a la població” (Levante, 5 de novembre de 2024).
Els fets parlen per sí mateixos, tot i que el senyor Mazon diu una altra cosa.
D’ací que he trobat molt interessant, diria que magnífic, l’article de la periodista Isabel Olmos, “Un Consell paralizado y a destiempo” (Levante, 2 de novembre de 2024). No puc estar més d’acord amb la subdirectora de Levante quan ens recorda que “a la lenta reacción de una Generalitat atónita por la DANA que ha arrasado decenas de municipios, se suma ahora una intolerable falta de respeto a las familias y a las víctimas” per part d’una consellera.
I és que, com ens ha recordat també el professor Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfic Regional de la Universitat d’Alacant, l’avís de risc i les alarmes als mòbils van arribar tard a la població.
¿I per què els responsables d’avisar la població del risc d’inundació no ho van fer abans? Com ha dit a À Punt la senyora Amparo Tortosa, experta en seguretat i terrorisme, “el dilluns 28, AEMET anuncià que venia una gota freda amb pluges intenses, extenses i generalitzades”. Per això la senyora Tortosa ha afirmat que la “reacció en prendre mesures ha estat molt tard”, a diferència, per exemple de la Universitat de València, que el dimarts suspengué les classes per evitar que 40000 estudiants es desplaçaren a les aules, amb el perill que després no pogueren tornar a casa.
Per la seua part, el politòleg Alan Barroso, en el seu compte X, ha denunciat un fet insòlit: i és que “a Madrid, es manifestaren persones davant la seu del PSOE, per protestar per una situació que correspon al president valencià (PP), que no donà l’alarma a temps, quan l’AEMET feia dies que havia avisat del risc que tindrien les comarques centrals del País Valencià”. En el seu mateix compte, Alan Barroso ha denunciat un fet dramàtic: i és que “fins a tres vegades, el govern de Mazon va impedir que vingueren a València els Bombers de la Generalitat de Catalunya per ajudar els damnificats”. I és que el dimarts mateix, el senyor Mazon rebutjà l’ajuda de la Unitat d’Elit dels Bombers de Catalunya, de tal manera que a mitjan camí cap a València, “ens feren tornar”, després que Mazon rebutjarà la col·laboració, que sí que va acceptar tres dies després.
És important destacar la presència, enmig del dolor del nostre poble, de l’arquebisbe Benavent, acompanyat del Vicari Episcopal d’una de les zones més castigades, Jesús Corbí, els dos enfangats (i també capellans i religioses), solidaris amb els qui estan patint els afectes de la DANA. Aquesta és l’Església que sap embrutar-se les mans de fang, literalment, per ajudar el nostre món. Aquesta és l’Església creient i sobretot, creïble, que està al costat, com ho feia Jesús, dels qui sofreixen. Per això el papa Francesc, deia a Sor Lucía Caram, al P. Ángel i als capellans Peio Sánchez i Xavier Morlans, aquests dos últims de l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna de Barcelona: “Hi ha que recosir el teixit social, reparant desigualtats”, ja que cap persona “no pot quedar indiferent davant el sofriment de l’altre”. Per això el papa ha dit que “ajudar els vulnerables, és sempre un privilegi”.
És l’hora de la solidaritat. I pense en els bancs, que, (és bo tindre-ho en compte ara), van ser rescatats amb diners de tothom. Cal recordar que fins el setembre de l’any passat, CaixaBank va guanyar 4248 milions d’euros i el Banc Santander, 9309 milions d’euros. Caldrà vore què fan a favor dels seus clients i de la societat valenciana. Sabran ser solidaris o miraran cap a un altre costat? Miraran les persones o només la seua butxaca i els seus beneficis? Per què no congelen hipoteques i baixen els interessos per a la gent que ha patit aquesta DANA? Seran sensibles al sofriment de la gent o no faran res?
Però aquest també és temps de demanar responsabilitats als qui han pres decisions equivocades, que, certament, han agreujat, i molt, les conseqüències d’aquesta terrible riuada, que ara per ara s’ha emportat la vida de més de dues-centes persones, amb 1900 desapareguts. Una DANA que també ha produït quantioses pèrdues econòmiques, a més dels problemes de salut mental que trobarem d’ací no res, en tots els qui han patit els efectes d’aquestes pluges, davant la inoperància del govern valencià.
El que més m’ha irritat d’aquesta colla d’ineptes i d’inútils que ens governa als valencians, és que la Conselleria de Sanitat hagi sancionat unes professionals de l’Atenció Primària per “saltar-se el protocol”, per ajudar els seus veïns. I és que aquestes sanitàries es posaren a disposició de les autoritats de Catarroja i crearen un punt d’atenció sanitària per atendre els seus conciutadans. Per això l’alcaldessa d’aquest municipi, Lorena Silvent, amb fermesa, ha dit que “que ací no hi ha protocols que valguin, això era una emergència i una qüestió d’humanitat”, una humanitat que no té el govern del País Valencià (Levante, 7 de novembre de 2024).
Un altre cas d’ineptitud, és que la consellera de Justícia i Interior i (i)responsable d’emergències, desconeixia que existeix un sistema d’alerta massiva. La consellera ha admès que un tècnic l’informà a les 20 hores del dimarts 29 d’octubre (quan l’aigua ja havia entrat a les cases), que existeix un mecanisme anomenat EsAlert (Levante, 7 de novembre de 2024).
Un altre cas d’inutilitat del govern valencià, és que per avisar del risc de desbordament del riu Magre, a Algemesí, el govern del senyor Mazzon telefonà a Marta Trenzano, pensant-se que era l’alcaldessa d’aquesta localitat, quan fa un any i mig que l’alcalde és un militant del PP. I és que no saben ni qui és l’alcalde de la vila!
En el moment d’escriure aquest article he contactat amb diverses persones per si em podrien portar al País Valencià. La resposta ha estat solidària i més que generosa. Josep Mª Font s’ha ofert a portar-me al meu poble en el seu Land-Rover. Un noi de Vic, Kevin, m’ha enviat un missatge per posar-me en contacte amb unes persones que van al País Valencià a portar aliments. Sor Lucía Caram també m’ha dit que puc baixar amb ella a València, el dilluns 11, amb una furgoneta carregada d’aliments. Una postulant valenciana del monestir de Sant Benet de Montserrat, també m’ha dit si la vull acompanyar a Valencia. La germana Pilar Garriga, Vedruna de Manresa, també s’ha interessat per buscar-me algú amb qui baixar a l’Alcúdia. Encara unes noies de Solsona també estaven buscant-me una furgoneta. Finalment baixaré al País Valencià amb un matrimoni de Manresa, Pasqual i Imma, ell nascut a l’Alcúdia, que em portaran al meu poble, aprofitant que ells van a veure la família…..Per això, allò que els valencians no podrem oblidar mai, és la riuada de solidaritat dels veïns dels pobles afectats per les pluges i dels voluntaris de les poblacions que no han patit la DANA i també dels milers i milers de persones que han vingut de fora del País Valencià, amb camions i furgonetes carregades de menjar. Aquesta riuada de solidaritat demostra, com deia la periodista Isabel Olmos, la paràlisi del govern valencià en la desastrosa gestió d’aquesta crisi. Gent bona que ha sortit cap a les poblacions més afectades per la DANA. Al meu poble, amb carrers i cases plenes de fang (i amb tres persones mortes), van vindre voluntaris d’Antella, de Palomar, d’Ontinyent… Una riuada de solidaritat de gent plena de bondat, generosa i desinteressada, que ha fet molt més que les autoritats que tenien el deure de protegir els ciutadans valencians.
I és que “si callen els hòmens, parlaran les pedres”.
