Avui fa 100 anys del naixement del P. Miquel Estradé, monjo de Montserrat. Josep Estradé (nom civil), que va néixer a Tarragona l’11 de gener de 1920, va estudiar uns cursos al Seminari de Tarragona i el 1942 entrà al monestir de Montserrat. Dos anys després va fer la professió temporal, el 1947 la solemne i el 1948 va ser ordenat prevere.
El P. Miquel va passar un temps a Anglaterra, estudiant l’anglès, i també a Friburg de Suïssa i a Baviera, per perfeccionar el grec, una llengua que va dominar a la perfecció. Per això mateix, a Montserrat, el P. Miquel va fer classes d’aquesta llengua als monjos en etapa de formació. Com recordava el P. Josep Massot, l’estada del P. Miquel Estradé a Suïssa “li serví també per a eixamplar el seu horitzó religiós i per a encarrilar encara més la seva forta catalanitat, gràcies al contacte amb el doctor Carles Cardó, amb el professor Ramon Sugranyes de Franch i amb el mecenes Rafal Patxot i Jubert”.
Després del temps que passà a l’estranger, quan tornà a Montserrat, el P. Miquel Estradé serví la comunitat en diversos serveis que li van ser confiats: l’Escolania, l’hostatgeria (en diferents etapes), l’acompanyament espiritual dels monjos en etapa de formació i les classes de grec als novicis i juniors. Però d’una manera particular cal destacar la seva tasca pastoral, tant a Montserrat com a d’altres llocs. El P. Miquel acollí i acompanyà a Montserrat, multitud de joves i de gent gran, que trobaven en ell un home d’una gran calidesa humana i espiritual. Com m’ha comentat la germana Maria Trullols, que el va conèixer bé, el P. Miquel va ser un home “d’una gran humanitat, atent i sensible a les necessitats de les persones”.
El P. Miquel, gran coneixedor de les llengües clàssiques i també del català, traduí a la nostra llengua textos de la Bíblia, així com escrits de diversos autors cristians llatins i grecs. De fet, a la Bíblia de Montserrat són seves les versions del llibre dels Macabeus, de Tobit, Judit i la Saviesa.
El P. Miquel va ser un escriptor prolix i els seus articles els podem trobar a diverses revistes com Serra d’Or, Saó, Foc Nou, Catalunya Cristiana o Qüestions de Vida Cristiana. També col·laborà amb els seus textos al diari Avui. Va escriure nombrosos llibres, entre els quals cal destacar els següents títols: Anar a fons (1970), Evangeli enfora (1973), Pare nostre (1981), Diàleg sobre l’amor (1985) o Fuit vir. Una vegada hi havia un home, Benet (1987).
Vaig conèixer el P. Miquel l’any 1983, quan ell era hostatger i jo pujava a Montserrat, interessat per la vida monàstica. Però el vaig tractar amb més intensitat, tot i que d’una manera breu (degut a la ràpida evolució de la seva malaltia) quan jo vaig ser infermer de la comunitat. Recordo que a primers de juliol de 1997, degut als dolors que tenia, vaig acompanyar el P. Miquel al metge, a Manresa, que li va diagnosticar un càncer de pulmó que va ser fulminant, ja que el 2 d’agost a la nit, va morir a Montserrat.
