La Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat

CN | Josep Miquel Bausset

El diumenge 30 d’abril de 1899, hui fa 125 anys, a l’altar de la Mare de Déu de Montserrat de la catedral de Barcelona, es va pregar per primera vegada la Visita Espiritual a la Verge Bruna, en la missa que hi celebrà Torras i Bages amb motiu de la fundació de la Lliga Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat.

Com m’ha informat el G. Josep Galobart, monjo i arxiver del monestir de Montserrat, “amb la celebració del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre les diòcesis de Catalunya, el 1881, es va establir que cada any la festa de la Verge Bruna seria el diumenge següent al 25 d’abril. I el 1899, aquest diumenge va ser el 30 d’abril”, que és quan es va resar per primera vegada la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat. Ha estat el G. Josep Galobart que ha preparat i ha comissionat, a la sala Puig i Cadafalch del museu de Montserrat, l’exposició (dividida en sis àmbits), “Visitant Santa Maria”, amb motiu del 125è aniversari de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat.

Va ser mossèn Josep Torras i Bages (1846-1916), que va escriure aquesta pregària a petició d’un grup de joves que varen fundar, amb Torras al capdavant, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat el mateix 1899, en un temps marcat per un fort sentiment de reconstrucció nacional.

Com ens recordava en un seu text Carles Armengol, actual Director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i expresident de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, “un grup de joves volia escriure una pregària a favor de la independència de Catalunya”. Per això “van anar a veure Torras i Bages, que encara no era bisbe, però que ja era una persona de renom” i li van “preguntar si aquella pregària es podria aprovar per ser llegida”. Torras i Bages “va estar d’acord a promocionar  les pregàries en català, però va trobar que aquella” que li havien portat els joves, “era una mica massa forta” i força bel·ligerant. I va ser “aleshores” quan Torras “va redactar el que és conegut com la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat”. I els digué: “Això us ho aprovaran”. “I sí, tots els bisbats de Catalunya la van reconèixer”, ja que era un text no tant bel·ligerant com el que li havien ensenyat. I va ser a partir d’aquí, que “Torras i Bages va animar aquest joves a estructurar-se i va néixer la Lliga”.

Torres i Bages, nomenat bisbe de Vic el mateix 1899, volia que la Lliga tingués, com encara té avui, la missió de fomentar la devoció a la patrona de Catalunya, així com també ajudar a la millora espiritual i material del poble català, sota el patrocini de la Mare de Déu de Montserrat. Per això, com ha dit Carles Armengol, “la Lliga Espiritual manté l’esperit catalanista fundacional” i a més, en ple segle XXI, també “vol ser motor d’una Església de baix a dalt”.

Entre els membres històrics de la Lliga Espiritual, cal recordar els noms, a més de Josep Torras i Bages, de Lluís Millet, Antoni Gaudí, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch o Joan Maragall.

Des que existeix, i entre moltes altres activitats, la Lliga es fa càrrec d’organitzar l’Eucaristia, cada 11 de setembre, en memòria dels patriotes catalans que van donar la vida per les llibertats nacionals de Catalunya.

Del text d’aquesta Visita Espiritual, el P. Abat Gregori Mª Sunyol, gran gregorianista, va fer una versió musical en partitura gregoriana i també va fer una altra versió de la Visita, el P. Ireneu Segarra, tots dos, monjos de Montserrat.

La Visita Espiritual, amb una forta càrrega catalanista, consta de set invocacions (seguides cadascuna d’elles d’una Ave Maria) i una oració final. Així, aquesta pregària demana a la Mare de Déu de Montserrat que aconsegueixi “per als vostres catalans, aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida”. Una altra invocació de la Visita Espiritual demana a la Moreneta que tregui “de Catalunya l’esperit de discòrdia” i aplegui “tots els seus fills amb cor de germans”. La Visita Espiritual demana a la Mare de Déu “que no es desfaci aquest poble català, que Vós espiritualment engendràreu”, i que Santa Maria de Montserrat defensi “d’enemics espirituals i temporals tota la terra catalana” que ella té encomanada. I encara, que aconsegueixi “per als pobles de Catalunya, una pau cristiana i perpètua”.

La Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat ens recorda que Maria és consol i esperança del nostre Poble, i per això, com ha dit el P. abat de Montserrat, Manel Gasch, “la Mare de Déu ens ensenya a acollir, a transmetre vida, a ser ferment de comunió”.

Com ha dit el senyor Joan Maluquer, president de la Lliga Espiritual, “la funció de la Lliga és anar tirant endavant permanentment, aquell patronatge que té la Mare de Déu a Catalunya”. El senyor Maluquer ha afirmat que “els bisbes han de treballar més aquest aspecte i comprometre’s amb el país i la defensa de la llengua. Aquesta és també la funció específica de la Lliga Espiritual”.

A part de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat del bisbe Torras i Bages, que és la més coneguda, el bisbe Pere Casaldàliga en va escriure una altra i també en va fer una, de gran bellesa, fra Lluís Solà, monjo cistercenc de Poblet.

Com ha dit el P. Manel Gasch, abat de Montserrat, “la celebració dels 125 anys de la fundació de la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat, és un motiu gran d’agraïment per aquesta realitat sorgida de les inquietuds espirituals i de país d’una generació de joves cristians que van saber viure el seu moment històric en la reconstrucció espiritual i temporal de Catalunya”. Per això, “el treball d’aquells joves continua essent d’actualitat, perquè la relació fe, cultura i país és un treball de fons”.

Quan enguany fa 125 anys de la fundació de la Lliga Espiritual i de l’aprovació canònica de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, una oració que es va pregar per primera vegada a la catedral de Barcelona el 30 d’abril de 1899, avui ens adrecem a Santa Maria perquè, com a deixebles del seu Fill, ens acompanyi en el camí de la fe, ens faci més fidels a l’Evangeli, protegeixi la nostra pàtria i uneixi “tots els seus fills amb cor de germans”.

Josep Miquel Bausset