Els polítics, molts dels quals canvien d’opinió fàcilment, haurien de conservar la memòria i sobretot la coherència. I com que no és així, l’hemeroteca s’encarrega de refrescar-los el que han dit.
Fa uns dies (Levante, 16 de desembre de 2019), la Sra. Isabel Bonig, presidenta del PP al País Valencià, s’enfilava per les parets denunciant el Sr. Pedro Sánchez, pel fet que, segons ella, el president en funcions del govern espanyol estava “utilitzant els presidents autonòmics per a blanquejar” que volia “asseure’s amb Bildu” i també que estava “negociant el futur govern d’Espanya a la presó de Lledoners”. La Sra. Bonig, que no deu recordar què deia el president Aznar fa uns anys en relació al que ell va anomenar “Movimiento Vasco de Liberación Nacional”, també tirava la cavalleria al damunt del president del País Valencià, Ximo Puig, traient de nou el tema (que tant de rèdit ha tret el PP) dels Països Catalans. La Sra. Bonig deia que la negociació per formar nou govern a Espanya, li “recordava l’època negra d’ETA, quan matava, assassinava i reclamava una negociació política, perquè hi havia un conflicte polític”.
La Sra. Bonig hauria de recordar que el president Aznar afirmà que, “en absència de violència” es podia “parlar de tot”. Però la Sra. Bonig també hauria de fer memòria d’unes altres paraules que digué el president Aznar, quan legitimà la independència d’Euskal Herria, “si no s’imposa per la força”. El president Aznar va fer aquestes declaracions en una entrevista que li feren el maig de 2001 a Radio Nacional i que recollia el diari “La Voz de Galicia” el 17 de maig del mateix any. El Sr. Aznar, que rebutjava la “via irlandesa” (defensada pel dirigent nacionalista basc Xabier Arzallus) afirmà que la independència del País Basc era legítima, sempre i quan s’aconseguira per mètodes no violents.
Per això la Sra. Bonig hauria de recordar les declaracions del qui va ser president del seu partit, ja que com va dir el Sr. Aznar, “en absència de violència es pot parlar de tot” i que sense violència, la independència de Catalunya o del País Basc hauria de ser legítima.
Amb tot, com que el Sr. Aznar va dir tantes mentides (“a Iraq hi ha armes de destrucció massives”) no sabem si pel que fa a la independència d’Euzkadi, les seues declaracions van ser sinceres o només una comèdia, ja que deuria pensar que la violència d’ETA no s’acabaria mai i així no hi hauria cap possibilitat d’aconseguir la independència del País Basc.
El Sr. Aznar hauria de recordar la Bíblia, ja que la Paraula de Déu denuncia sovint els hòmens falsaris que van amb mentides i per això ens exhorta a fugir de l’engany i la falsedat: “No mentireu, ni vos enganyareu” (Lv 19:11); “avorrisc l’engany” (Ps 118: 163); “el just odia el que és fals” (Pr 13:5); “No vos mentiu els uns als altres” (Col 3:9) i finalment, l’apòstol denuncia la “hipocresia de gent falsària” (1Tm 4:2).
Caldria que la Sra. Bonig, de la mateixa manera que ha tirat la cavalleria sobre els Srs. Pedro Sánchez i Ximo Puig, simplement per buscar un acord de govern amb els independentistes, tirara també la cavalleria sobre el Sr. Aznar, retraient-li les seues paraules sobre el fet que es puga parlar de tot, “en absència de violència”. I encara més, per les paraules on el Sr. Aznar justificava i legitimava la independència d’Euzkadi, “si no s’imposa per la força”.
¿A què ve ara tanta hipocresia, quan Sra. Bonig sap que per governar un poble s’ha de parlar amb els adversaris polítics, per tal d’arribar a acords? O no recorda que el president Suárez legalitzà el PCE?
Però és molt fàcil no recordar les paraules del Sr. Aznar, ara que el Sr. Sánchez intenta formar govern. ¿O no s’ha de poder parlar de tot i amb tots? ¿O la Sra. Bonig només creu que s’ha de parlar amb C’s i VOX, com ha fet el seu partit a Múrcia, a Madrid i a Andalusia?
Potser és per això que la Sra. Bonig, que no li semblen bé les converses del PSOE amb ERC, no ha denunciat les declaracions del Sr. Fulgencio Coll, regidor de VOX a l’ajuntament de Palma de Mallorca. Aquest senyor, general retirat, que ha dit que el Sr. Pedro Sánchez es “un problema per a la seguretat nacional”, considera que “els poders de l’estat” (no diu quins), “no han de permetre” que el Sr. Pedro Sánchez “pose impunement en perill” (segons ell), “la legitimitat institucional de l’estat”. (El Mundo, 18 de desembre de 2019).
Dirà alguna cosa al respecte la Sra. Bonig? O només està preocupada per les negociacions del PSOE amb ERC? ¿No va afirmar el Sr. Aznar que en absència de violència es podia parlar de tot? I evidentment, amb tots?
