CN | José Mena Àlvarez
L’insolent temporal que ha castigat Conca estos dies ha tingut la deferència de respectar el dol de la Processó del Sant Soterrament, un funeral que ha tornat el pols a la Setmana Santa de Conca. Amb esta treva la desfilada del Sant Soterrament ha pogut eixir al carrer, solemne i silenciosa en senyal de respecte per la mort de Jesús de Natzaret, participatiu quant a germans -més de 500 natzarens de tulipa- i abrigallat per nombrós públic assedegat de processó i que ha acudit en massa al sepeli, després d’uns dies en què es van suspendre tots els actes. Tot i així, el Natzarè conquense té gravat d’anteriors anys, al disc dur, les escenes de la passió pèrdudes.
Els Cavallers escorten el jacent, obra de l’escultor Marco Pérez, que ix a les 9 de la nit de la Catedral quan sona l’Himne Nacional a l’abarrotada Plaça Major, mentre les endollades dames de la Congregació acompanyen la mare que comença la processó amb la marxa dinfants interpretada per la Banda Municipal. Tot sota l’atenta mirada d’uns éssers demoníacs dels segles XIV i XV, que ens recorden que les forces del mal sempre hi són presents, esperant una oportunitat per causar conflicte i discòrdia.
La comitiva seguint l’empedrat al ritme que marquen els tambors de la banda de la Junta de Confraries, guien el seguici fúnebre del que formen part totes les germandats de la Setmana Santa que han poblat les files d’esta multitudinària processó.
Una pluja fina sorprèn la processó quan la Creu nua ja era al carrer, per sort les gotes de dubte es van dissipar i la comitiva repren el seu camí.
Els núvols donen algun esglai al Sant Soterrament en el descens pel carrer d’Alfons VIII.
El cor del conservatori espera a Sant Felip Neri i canta O Crux Ave quan la creu nua s’atura a les portes del temple.
El jacent és el següent pas que arriba als oblats i el cor li dedica el primer miserere d’esta Setmana Santa plena de suspens.
La processó del Sant Soterrament arriba al carrer dels Tintes, un escenari on s’uneix al funeral el riu Huecar, que fon la seua melodia d’aigua amb les marxes natzarenes que interpreten les bandes.
La nit més trista arriba al final a l’Església del Salvador. Conclou així un Divendres Sant que no va parar de vessar llàgrimes, primer sobre les voreres en forma de pluja i al final de la nit sobre les ànimes, on més cala la angoixa. Jesús Huerta.
