CN | José Mena Àlvarez
La capnegret Sylvia melanocephala és una espècie de pardalet passeriforme de la família Sylviidae que fa uns 13 cm de longitud.
L’iris dels ulls és castany o marró i està emmarcat per un anell ocular de color rogenc o rosa salmó als adults, i d’un to més marró rosat als joves.
Els mascles presenten el cap negre des del bec i per sota dels ulls que va en contrast amb el color blanc de la gola i part inferior de les galtes. El llom és gris tirant a fosc, de tal manera que l’esquena i el dors de les ales es poden descriure amb un to gris pissarra o cendra fosc, amb un lleugeríssim tint bru que podrem comprovar únicament si subjectem esta xerneta entre les nostres mans ja que és inapreciable quan està posat o en vol. El pit i el ventre són de color blanc. Els costats del pit i els flancs són grisos. La cua és molt fosca, pràcticament negra, amb ratllat gris i destaca molt el blanc de la parella exterior de rectrius. Les plomes primàries i secundàries de les ales són marró negres.
Les femelles ostenten un plomatge molt més apagat o descolorit respecte del mascle. Pràcticament el cap té el mateix color marró grisenc que la resta de les parts superiors sense arribar a produir la impressió d’encaputxat que presenta el mascle. La gola i el ventre són blancs. Les rectrius exteriors de la cua són més grisenques però claretes, gairebé blanques.
Habita matolls mediterranis espessos, amb freqüència present en arços, suredes, llentiscles, margallons, savinars, carrascars, o pinedes, però sempre amb sotabosc. També ocupa jardins i arbredes o grups d’arbres propers a habitatges, ja siguin decoratius o cultivats. És comú en zones de bardisses i males herbes, horts, riberes de cursos fluvials, fruiters de secà, i fins i tot zones de l’àrea suburbana. Es mouen entre arbustos i males herbes a baixa altura on agraden viure i ensumar, però també es poden observar en arbres. Poques vegades se la pot veure volar grans distàncies i més sovint passa el temps desplaçant-se entre les branques baixes de matolls i arbustos, incessant en la seua enfeinada vida. Cria en arbustos alts, en terrenys arbrats oberts amb denses espessors, encara que també ho fa en vegetació que amb prou feines arriba a la cintura. Fa niu en arbustos, generalment a poca altura.
És un pardalet essencialment sedentari, encara que realment es pot dir que realitza alguns moviments postnupcials o hivernals.
A Espanya és nidificant, ocupant de forma contínua tota la costa mediterrània i la meitat meridional on ostenta presència permanent, però també es localitza en molts punts de la meitat septentrional, apareixent així i de forma aïllada a la conca del riu Duero, sent discontínua a la de l’Ebre. A Galícia ocupa de forma permanent la costa de Pontevedra, algunes zones de les costes de La Corunya i conca del riu Miño. Com a nidificant és present a totes les comunitats autònomes espanyoles excepte Astúries. Pel que fa a les illes espanyoles, ocupen tant les Illes Balears com l’arxipèlag Canari on està àmpliament distribuït.
S’alimenta fonamentalment d’insectes, sentint predilecció per orthopteres, hemipteres i larves de lepidopteres, encara que també ingereix aranyes, entre d’altres. Però a més, li agraden diferents tipus de fruites, com poden ser les figues, el raïm, els diferents fruits silvestres que troba al seu camí, o per exemple les llavors de gramínies. El capnegret canta habitualment fins i tot durant vol decidit , presenta una extensa veu aspra encara que agradable que sovint sosté en forma de xerrameca enutjada o interromp emetent una musical i variable melodia. Quan la xerneta s’alarma, emet un accelerat i amenaçador tri-tri-tri-tri en to baix i ronc. També és habitual escoltar-los altres sons, probablement d’enuig, com pot ser sirsirsirsir o stictictictic.
