Quan la reivindicació dona pas a la normalitat
CN | Maria
Assistírem ahir diumenge al Trinquet de Castelló, a gaudir d’una vesprada de pilota amb el següent programa: Dues Partides femenines en representació de, no ja de la festivitat de la dona, sinó com a un acte més de normalitat de 8 xiques pilotaris que breguen per ser algú en el món de la pilota.
Que perquè dic açò, per la següent raó, les partides concertades no es tracten d’exhibició de les millors i més avantatjades jugadores d’un esport vetat per a elles només fa uns anys, ni de celebració del dia de la dona, no, assistírem a un acte digne de pagar-se una entrada, perquè ja s’ha acabat de creure que la dona, no podrà amb el desafiament de jugar bé a pilota, les xiques que ahir jugaren a Castelló, demostren nivell, rigor i experiència tant o més que algun home, és a dir que a poc a poc van assolint el seu espai en l’esport, i no és per la comprensió masculina que li dona oportunitats, no, és la tasca callada i constant d’aquestes xiques, entrenant, sacrificant-se i fent el que qualsevol atleta deu fer: preparar-se per a poder optar a triomfar en l’esport triat.
Deixant ja aquesta introducció, que considerava necessària, anem a les partides pròpiament dites, la primera jugaren com a Blaves i guanyaren Vanessa i Isabel, contra Ivet i Natàlia, la segona partida la sort va canviar de color, però no va desmillorar el que havíem vist en la partida anterior, resultant guanyadores les Roges Victòria i Júlia enfront de les de Blau Ana i Anabel. Dues precioses partides, interessants amb molts detalls de qualitat, hem de destacar una afluència de públic important que semblava de tant en tant estar en una biblioteca del silenci que regnava, i era per no intervindré i deixar a les jugadores que tan motivades i concentrades estaven, que sols al final de cada 15 i cada joc eren premiades per forts aplaudiments d’un públic, que pot ser un poc diferent de l’habitual, però a qui li pertoque que vaja cuidant-lo perquè és el públic del futur.
Tant com les jugadores, amb 15ès, llargs, combatuts, que donaren peu a una partida on quasi tots els jocs foren disputats arravatant-se el “val” fins a 8 vegades en un sol joc, denotant la bona preparació i forma de les bones pilotaries que ens regalaren les partides d’un diumenge que fins i tot la pluja, tímidament es va assomar a vore una miqueta de la partida.
Partides disputades, en un joc que no sap d’empats i que premia sols a qui guanya, i aquestes jugadores, ara si, podem dir-ho representen a la dona que vol ser el que desitja ser, i vistes i admirades per xiquetes de l’escola de pilota ahir presents que vingueren i de segur elles en molt temps estaran al cartell, no d’un dia per a reivindicar sinó jugant a pilota amb tota normalitat.
Àlbum de fotos de Valerià Benetó
