‘La mestra’ Marifé Arroyo: Pionera en la promoció del valencià i l’educació progressista
CN | Aida
El pròxim divendres 02 de febrer, a les 19.30 h, a la Inmavi de Castelló s’emetrà el documental “La mestra” dirigit per Sergi Pitarch Garrido, un film que narra la vida de Marifé Arroyo.
Marifé Arroyo va arribar a Barx, a la comarca de la Safor, en 1974, després d’aconseguir una plaça com a mestra. La seua història, que es va convertir en un relat literari a través de la ploma de Víctor Labrado (“La mestra”, Bromera, 2010), és la d’una dona d’origen castellanoparlant, filla d’un pare guàrdia civil i una mare amb inquietuds vitals, tots dos originaris d’un poble de Salamanca.
Víctor Labrado, La mestra (Bromera, 2010)Marifé Arroyo es va convertir en una lluitadora apassionada per la dignitat del valencià i per un model d’ensenyament progressista durant les dècades dels anys 70 i 80. La seua lluita va provocar represàlies per part de les autoritats franquistes, que la van sotmetre a expedients i la van expulsar de l’escola de Barx. Aquestes mesures es van prendre degut al seu compromís amb la defensa dels drets lingüístics i la seua tasca per assegurar que els xiquets, que havien parlat valencià tota la vida, poguessen aprendre i viure a l’escola en la seua pròpia llengua.
Nascuda el 1946 a la Font de la Figuera, una localitat de la Costera, Marifé Arroyo va introduir el valencià a la seua aula tot i que en casa i a la caserna sempre havia parlat en castellà. Va demanar als seus alumnes que li parlaren en valencià per tal d’aprendre la llengua. Així va començar la transformació de l’escola. No només va utilitzar el valencià com a llengua d’ensenyament sinó que també va adoptar un enfocament pedagògic més actiu, experiencial, igualitari, i integrador. A més, va acostar l’educació a la realitat local i al medi ambient.
Marifé Arroyo es va inspirar en els moviments de renovació pedagògica i en l’esperit de llibertat que s’estenien durant els darrers dies de la dictadura. Va treure les classes de l’aula mitjançant cercaviles i celebracions de Falles i va crear la primera biblioteca escolar de la comarca, entre altres iniciatives. Tot i els seus èxits, el seu model d’ensenyament en valencià va afrontar l’oposició de les autoritats que perpetuaven el llegat franquista. Aquesta oposició va desencadenar les conseqüències que vam esmentar anteriorment.
Marifé Arroyo, la mestra, va ser una pionera en la promoció de la llengua valenciana i un referent per a diverses generacions. La seua història ha arribat fins i tot a ser cantada en cançons del grup Zoo, que interpreten aquesta peça en els seus concerts al País Valencià i a altres territoris de parla catalana, tot i que alguns dels joves que la canten potser desconeixen a qui es refereix la lletra. La seua determinació i les seues contribucions continuen sent una font d’inspiració per a aquells que lluiten per la diversitat lingüística i una educació inclusiva.
