CN | Fa 5 anys
Gràcies a tots vosaltres, creixem diàriament en continguts i rebem el vostre suport amb molta energia, implicant-nos a continuar endavant. La secció que recupera les notícies més rellevants de «Fa Cinc Anys» ha tingut una acollida tan positiva que continuàrem recuperant continguts!!!
Sant Antoni: L’evolució d’una festa
Ara que ja ha passat tota la celebració, en gelat ja, voldria valorar el que ha estat i ara és, la festa de Sant Antoni, partim d’una festa que es perd en la nit dels temps, l’home sempre ha necessitat dels animals domèstics per a servir-se d’ells, ja com a menjar, com a companyia o com a ajudant en les tasques de treball, i per suposat com a mitjà de transport, clar està que en un món pagà, que no desagraït, aquests companys de tan variades aplicacions, eren celebrats gustosament per propietaris i beneficiats de la seua aportació a la societat, en un món més creient, sols hi havia que substituir el subjecte, no seria l’animal, sinó el patró dels animals qui seria celebrat.
La festa tindria diversos rituals, heretats de les antigues modes , i acoblats al gust de l’època en què es vivia, a nosaltres ens ha arribat trossejada, i de continuar així es convertiran en dos festes, perquè ja ni coincideixen en el temps, arribarà un dia que no es recordarà el què , ni com se celebrava, donant pas a no sabem què.
Que exagere? Podria ser, però a cas nosaltres no coneguérem la pràctica més que centenària hui oblidada, dels xiquets del poble fent les seues fogueres, una manera de llevar-se els trastos molestos almenys una vegada a l’any, fent que desaparegueren mitjançant el foc tot allò inservible, ja amagat per les andanes de les cases, ja tirat per qualsevol racó pròxim al poble, aquest treball desenvolupat gratuïtament pels més menuts del poble ha caigut en desús, ja que és l’Ajuntament qui s’encarrega de formar la foguera municipal, que enguany en aquesta ocasió m’ha semblat més reduïda que els anys anteriors, tal vegada l’explicació estiga en el limitat espai on s’ha de fer foc el que determine la grandària d’aquesta.
No li falta detall a la foguera municipal, traca, castell de focs, encesa per les falleres majors del poble, i una bona dosi de gasoil per a garantir l’encesa, custodiada pel cos de bombers li augurem un gran pervindre a la festa de la foguera de Sant Antoni, que amb un sopar, torrat amb productes que ha facilitat l’Ajuntament als qui prèviament s’han inscrit, compta amb públic fidel i organitzat .
L’altra vesant de la festa de Sant Antoni és la benedicció del animals, que si sentim a alguns del participants, consisteix en el bateig dels animals…Com, que has dit?, que els bategen i els fan cristians?, no parlareu en serio…
Amb fred i amenaça de pluja el participant de a peu va optar per esperar la desfilada a final del recorregut per a incorporar-se, en canvi els dels carros formaren una acostumada desfilada on exhibien davant tot el món la qualitat dels complements que embelleixen (la major part d’ells) uns animals de treball, engalanats per a l’ocasió.
Dos coses demanaria als organitzadors, més coordinació per establir i fer públic l’horari de eixida i evitar l’absència de música, ja que en certs moments allò semblava més una evacuació ordenada que no una festa, que si mirem d’on ve, és digna d’estar més recolzada i freqüentada.
Valerià Benetó
Picant damunt dels noms podeu veure els àlbums de fotos:
Foguera Valerià Benetó i Joanjo Puertos – Benedicció dels animals de Valerià Benetó – Benedicció dels animals de Joanjo Puertos
