- PUBLICITAT -

Foc i devoció per Sant Antoni a Canals. L’encesa tindrà lloc el dia 16 a les 21 hores

Passant prop d’ací…

Diarilaveu.cat | Sebastià Carratalà

Un any més, Canals (la Costera) celebra les festes en honor al seu patró, Sant Antoni Abat, a partir del 16 de gener, dia en què es crema la gran foguera, que enguany mesura uns 16 metres d’alçària. Una construcció que els muntadors (podadors), a les ordres del «mestre expert», s’encarreguen d’alçar fins a completar una forma cònica perfecta coronada per un taronger.

Igual que les altres fogueres en honor a Sant Antoni que es basteixen arreu del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, l’estructura està formada pel maio i les costelles, que es cobreixen de brancatge verd. En el cas de Canals, els preparatius comencen el 8 de desembre, dia de la Immaculada, quan els festers amb els cavalls arrosseguen el pi central fins a la plaça Major en un acte anomenat «entrà de la primera soca».

La primera jornada de les festes pròpiament dites comença amb un vítol i el lliurament de la bandera als festers. Des d’un balcó de l’ajuntament, la festera de Gràcia convida el poble i els forasters a participar en les celebracions i llança el primer crit d’alegria. Tot seguit, l’alcalde lliura als festers la senyera de Sant Antoni després de fer-la baixar des del balcó. Llavors els festers la prenen i fan un altre víctor.

Foguera de Canals

D’una banda, hi ha un fester anomenat el Bandera que es fa càrrec de la custòdia de la senyera de Sant Antoni durant els tres dies de festa. D’altra, un altre fester que rep el nom del Cuiros, perquè antigament duia les bótes del vi per a oferir-ne als llauradors que eixe dia treballaven els camps. La devoció per la festa és tan gran que la llista d’espera per a inscriure’s en el registre dels qui algun dia ostentaran aquests càrrecs assoleix pràcticament els 100 anys de durada.

Els actes matinals conclouen amb l’ofrena de flors i fruits al patró i la missa de Gràcia. Posteriorment, a les 20.30 hores s’inicia el ritual de l’encesa de la foguera. Una celebració litúrgica que s’engega amb el cant dels psalms i acaba amb la parròquia entonant l’himne de Sant Antoni. Tot seguit, es dona el foc als festers i les autoritats i tots ixen a la plaça Major. A les 21 hores, s’encén la gran pira de llenya massissa. A primera hora del matí del dia 17 les brases serveixen a les colles de joves per a torrar carn i fer el primer esmorzar.

El dia 17 de gener és el dia religiós. A primera hora hi ha «despertà» i cercavila; després es reuneixen festers i autoritats i tots van al temple per a assistir a la missa solemne. En acabat, es fa el tradicional repartiment de pa beneït i el matí es tanca amb la disparada de la «mascletà». A les huit de la nit té lloc la processó general.

Finalment, el 18 se celebra l’anomenat Dia dels Parells, perquè antigament aquest jornada es dedicava a llaurar a parells les terres de Sant Antoni. Al matí, es beneeixen els animals i els dos festers principals, el Bandera i el Cuiros, ixen en cavalcada pel poble repartint jocs i regals. És tradició convidar els amics, en cada casa, a pastes i mistela. A boqueta de nit els festers arriben a la plaça Major i fan les voltes: tres voltes a l’església fins a esgotar les provisions. Acaba la festa entrada la nit amb un Dinar de Cassoles en què es menja arròs al forn. Un castell de focs artificials posa el punt final a la celebració.

- PUBLICITAT -