Declarat PICO (Patrimoni Immaterial Castelloner Omnipresent?) l’any 2023
CN | Maria
Hui acabem l’any, i és bona hora per a fer una valoració, subjectiva, pròpia i sense pretensions, però veient els darrers esdeveniments i com han anat produint-se em donen peu a intervindre, sense més autoritat que el meu desig de participar en tot allò que signifique alguna cosa cultural a Castelló.
És prou comú que en el nostre poble, tant se val siga una decisió econòmica, com política, com cultural, actuem en bloc, i alabem o avorrim una cosa, plenament, res de mitges tintes, o blanc o negre, i enguany sembla que li ha tocat a l’«Aguinaldo», tant que podríem dir que ha sigut el 23 l’any de l’«Aguinaldo».
La misteriosa melodia que ha perviscut amb nosaltres, perquè espontàniament s’ha utilitzat, en àmbits molt diversos, tots populars, lliures i sense més regles que el gust i l’estima d’interpretar-lo, que de segur transcendirà a nosaltres, simplement pel fet de recordar-lo.
A hores d’ara no seríem capaços de fer un rànquing de salvadors-recuperadors de l’«Aguinaldo», i pot ser algun dia algú el faça, però no crec que siga correcte, perquè vist des del punt de vista actual, i amb ulls benevolents i no sent part de cap entitat, ni organisme, ni colla que el practica, conserva i divulga, veig un altre vessant i no és precisament la dels reconeixements la via necessària, sinó el fet de reflexionar de quina manera serà més convenient conservar-lo, sense atribuir–sé ningú ni l’exclusivitat, ni cap grau ni dret sobre l’obra anònima que jo crec que ens ha triat ella a nosaltres.
Analitzem on es canta l’«Aguinaldo»:
A la festa de Santa Bàrbara, a la cercavila de la Banda Jove fent les nadales, L’Orquestra Filibert Estrela la té al seu repertori, El Cor dels Jubilats també, a la festa de final d’any en les escoles i ara l’Ajuntament ha patrocinat un vídeo on participa, el bo i millor del folklore del País Valencià.
Hui en dia el podem considerar prou recuperat, encara que sabem poc o no res d’on ve, igual que la finalitat pel que es va fer. En molts esdeveniments s’interpreta, però ja és el moment que cadascú tinga la seua pròpia copla?
Sense voler rectificar a ningú, qui pense diferent de mi, o qui amb més capacitat i autoritat que jo, ho podran desdir-me, la seua opinió l’espere als comentaris, però crec que no anem correctament i per diverses raons em pregunte si a partir d’ara:
Cada àmbit on s’interpreta deu tenir les seues lletres? A Santa Bàrbara no s’hauria de parlar de la festa que se celebra? Les Nadales tan convenients per a la Societat Musical, com per al cor de Jubilats haurien de ser sobre la seua temàtica? De l’arreplega hauria de quedar reservat per als que corren els carrers demanant? Que totes poden portar el “todos los años venimos…” i continuar amb diferents arguments i finals. I els instruments?, que jo sàpiga no estan pautats, com si volgueren fer-se les intervencions a “capel·la”.
Els intèrprets sempre han sigut, cantors del poble, la participació de gent famosa ajudarà a donar-lo a conéixer, però no deguem estirar més el braç que la mànega, una cosa és conservar-lo i altra molt diferent és promocionar-lo.
El patrimoni cultural, no sols és tenir-lo, a més cal cuidar-lo, utilitzar-lo, i divulgar-lo, fent el vídeo es podrà conéixer la nostra estimada peça musical inclús en les nostres antípodes, però tal vegada el més convenient és que continue sonant pels carrers de Castelló.
