Tots cuidem bé la nostra casa i la ciutat és la casa gran on vivim i interactuem amb la resta de veïns, per això hem de cuidar-la també el millor possible. Igual com el medi ambient, que és la Casa Gran on vivim els humans i les altres espècies…
CN | Pedro Domínguez
La Ribera del Xúquer és una terra bona, fèrtil, diversa i bonica, que ens alimenta i ens permet viure relativament bé a més de 300.000 persones i encara manté uns espais que són joies de la Natura i dóna gust visitar. De fet, és una comarca mitjana ideal per a viure, no tan xicoteta com algunes on falten serveis i treballs necessaris, ni tan gran com altres on s’amuntonen construccions i poblacions que degraden massa l’entorn i estressen els seus habitants.
No obstant això, tots els nostres pobles tenen problemes de mal comportament ciutadà, amb deixalles pels carrers i l’entorn urbà, que les agranen pel matí i a la vesprada ja tornen a aparéixer; trastos i fem que llancen per rius, barrancs, monts, camps, inclús al poble mateix i en abocadors il·legals, que no s’acaben mai per molt que netegen els Ajuntaments; puntes de cigarrets que alguns fumadors tiren en qualsevol lloc; excrements de gossos per les voreres, que tampoc desapareixen mai; vandalisme que destrossa el mobiliari urbà, per fort que siga; conductors dolents que no respecten el límit de velocitat i aparquen on volen; automobilistes que no mantenen bé el seu auto i llancen fums negres pel carrer; motos trucades que fan més soroll que un camió i molesten a tothom; etc. etc.
Un altre exemple important és el problema dels RSU, que està mal resolt perquè fem massa residus i a penes s’apliquen les 4R, de fet sols reciclem un 35%, la resta s’envia a un abocador situat a uns 100 km (quina burrada!). Per això la UE ens obliga, des de 2024, a separar a casa la matèria orgànica (44% dels RSU) per a compostar-la bé i aprofitar-la després com adob. Per a complir aquesta normativa no serà suficient amb col·locar contenidors marrons, fer un decret i posar dos monitors alguns mesos; caldrà informar amplament la ciutadania i conscienciar-la perquè col·labore, no aconseguir-ho ens costarà multes milionàries…
Indubtablement els ciutadans bruts, vandàlics i irrespectuosos són una minoria, perquè sinó no hi podríem viure, però amb el seu mal comportament impacten negativament sobre l’entorn i degraden els nostre pobles, empitjorant la convivència, que podria ser molt més agradable. A banda de provocar una despesa innecessària, continua i excessiva, que paguem tots els contribuents (només la neteja ja se’n duu milions d’€ i no lluïx) i que no es pot dedicar a altres temes més necessaris o interessants.
És cert que als centres educatius s’intenta ensenyar, a xiquets i joves, a cuidar les coses i l’entorn. Però una volta fora, a ells i als adults, quasi tots els missatges que els hi arriben van dirigits a que consumisquen més i més i més… Quelcom molt negatiu, contraproduent i absolutament insostenible.
Per tot això necessitem una intensa i sostinguda Campanya de Conscienciació Cívica, i l’ideal seria que la feren ministeris o conselleries però com que no la fan, hauran de fer-la ací la Mancomunitat i els Ajuntaments, com hem demanat des de La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció. Una bona Campanya per les xarxes socials, televisions, ràdios i diaris comarcals per a millorar el comportament de la població sobre tots aquests temes, que també són de salut, benestar i sostenibilitat, és a dir, de supervivència.
La Campanya podria fer-se en tres fases. La primera, que pot anomenar-se “Estimem els nostres pobles“, buscaria que la ciutadania conega i valore lo bo que tenim ací (natura, parcs, monuments, art, tradicions positives, etc.) i estime l’entorn com la nostra casa, la casa gran que realment és. Poden aprofitar-se imatges dels vídeos que ja han gravat Ajts. de la comarca.
La segona, que podríem anomenar “Cuidem els nostres pobles“, plantejaria ja els problemes que tenim (brutera, vandalisme, soroll, irrespectuositat, RSU, etc.) i la necessitat de col·laborar tots per a resoldre-los. Caldria aconseguir la participació directa de les associacions veïnals, culturals, esportives, festeres, … de cada poble (tenen el deure de fer-ho com a veïns que són i com a beneficiaris de les subvencions i espais públics que utilitzen).
Finalment la tercera fase, “Reeducació dels incívics“ (innecessària si la conscienciació és suficient), hauria d’aplicar estrictament les normes legals punitives als maltractadors de lo públic. I més que amb multes, caldria reeducar-los amb treballs per a la comunitat; per exemple, els porcs que tiren coses o deixen excrements per terra haurien de recollir totes les que hi ha al barri, i els moters sorollosos haurien de quedar-se sense moto almenys durant un mes i després fins que col·loquen el tub d’escapament homologat, que no fa soroll.
Als països del nord no tiren res pels carrers, els conductors són molt respectuosos, no hi ha moters sorollosos, la gent separa a casa la matèria orgànica i diverses fraccions més, apliquen les 4R i reciclen al voltant del 70%, etc. etc. Doncs ací no hem de ser menys que ells i també hem de conscienciar-nos i actuar cívicament, tots guanyarem molt si ho aconseguim!
