CN | Josep Miquel Bausset
És aquest un dels fragments que constitueix una de les peticions de la pregària del Parenostre, on demanem a Déu el nostre pa de cada dia. El pa per compartir-lo. El nostre pa. No el meu, sinó el nostre. I és que el pa és un dels aliments bàsics de la dieta mediterrània, juntament amb la verdura i la fruita, l’oli, l’arròs o els llegums.
Hui els forns de pa, desgraciadament, van a la baixa i molts d’ells acaben per tancar. Per això no m’ha estranyat que la ciutat de València “haja perdut la meitat dels seus forns tradicionals, degut a la falta de relleu generacional i a l’enduriment de la normativa sanitària” (Levante, 30 d’octubre de 2023) i també per l’augment del preu de la farina i de l’oli. Fa un any passava el mateix a Alzira (Levante, 7 de desembre de 2022). I encara, el dissabte 28 d’octubre va tancar definitivament el forn de Voro i d’Amparo, a la capital de la Ribera Alta. I és que en una miqueta més d’un any, a Alzira han tancat sis forns (Levante, 1 de novembre de 2023).
Les grans superfícies, que ofereixen de tot, desgraciadament, han desplaçat els forns tradicionals. Però en aquestes grans superfícies no hi trobem la proximitat i la familiaritat d’aquells forns de tota la vida, que coneixen la clientela i on anar a comprar pa no és només això, sinó que també és la conversa i la confidència.
El pa era tan important en la dieta dels valencians, que quan jo era menut, a l’Alcúdia hi havien vint forns per a una població d’uns 8000 habitants: el de Filo al carrer Major; el de Juanito, al carrer Sant Francesc; el d’Isabelín, a Pelegrí de Montagut; el de la Lusa; el de Pepica d’Arnandis, a Santa Bàrbara; el de Sòria i el de Vàquer a Pintor Vergara; el de la Cinta; el de la Pujola; el d’Ernestito, al carrer Sant Andreu; el d’Aurora; el de Visita; la Molinera, al carrer Pintor Sorolla; el de Barbarroja; el de Pepico Pla, al carrer Joan Baptista Osca; el de Miliet, germà d’Isabelín; el del Lus, a Poeta Millo, el d’Estarlich; el del Manoco i el de Pepe Torró. Pel contrari, hui, amb una població molt superior a la de fa 50 anys, d’aquells vint forns només en queden quatre: el de Filo, la Molinera, la Cinta i l’antic de Vàquer que ara porten els fill del Lus.
El forn de Filo (que ara porta el seu fill, Jesús Hernandis), és un dels més antics i valorats a l’Alcúdia, ja que és un forn tradicional i artesanal. Va ser el 1936 quan Joaquin Alapont i Alfonsa Hernandis (pares del missioner Alexandre Alapont), tiets de l’actual propietari, Jesús Hernandis, van comprar el forn a Emilio Boix.
Jesús Hernandis, gracies a Déu, continua treballant al forn que durant molts anys portaren els seus pares, els entranyables Pepe Hernandis i Filo Vallès, dues persones molt estimades i, no cal dir, molt conegudes, a l’Alcúdia.
Aquest forn, un dels més tradicionals i valorats de l’Alcúdia (i no només pel pa, sinó també pel cacauet, els merengues, els pastissets de moniato, les mones, les rosquilletes o les coquetes de cacau), està al costat d’on van viure els meus pares quan es van casar i molt a la vora també d’on viuen les meues germanes. Per això el forn, abans, de Pepe i de Filo, i ara de Jesús, és el forn de casa.
Jesús, conegut a l’Alcúdia com el “pastissero”, (premiat amb una de les 80 estreles com a forn tradicional), continua fent un bon pa, ajudat de Milena, Isabel, Eliana, Emili i Françoise.
Dels vint forns que hi havia a l’Alcúdia els anys setanta i huitanta, afortunadament, el forn de Jesús continua viu i actiu, oferint als alcudians uns productes (pa i dolços), d’una gran qualitat, valorats i apreciats per una clientela que va més enllà de la Ribera Alta.
