CN | José Mena Àlvarez
En esta entrada parlaré d’un artròpode preciós que val la pena conèixer. És força comú, però en multitud d’ocasions passa desapercebut als nostres ulls.
La Crisopa verda, Chrysoperla carnea, és un fascinant insecte de la família chrysopidae, àmpliament distribuït per diferents parts d’Amèrica, Europa i Àsia, que habita la Terra des de fa 300 milions d’anys, salvant-se de l’extinció del Pèrmic que va aniquilar a 9 de cada 10 espècies. Al seu estadi de larva es manifesten com uns ferotges depredadors d’altres insectes com el pulgó, la cotxinilla dels cítrics, l’aranya vermella, la mosca blanca, el minador, a més d’erugues, arnes, larves d’escarabat i ous d’insectes entre d’altres , servint per al control biològic de plagues en agricultura, evitant així l’ús d’insecticides i pesticides sintètics.
A la seua etapa adulta, són de color verd pàl·lid amb llargues antenes i ulls compostos groguencs. Tenen una aparença delicada, amb quatre llargues i membranoses ales d’uns 6 cm, també verdes, que es recullen sobre el seu abdomen. No són bons voladors i tenen un vol oscil·lant. Solen viure uns quants mesos. S’alimenten de nèctar, pol·len i melassa que secreten principalment els pulgons i altres insectes. Amb l’arribada de l’hivern s’enterraran entre la fullaraca fins a la primavera següent, que emergiran per aparellar-se.
La crisopa diposita més de 400 ous, de nit i entre els mesos de febrer a juliol, estos pengen per un tall fil al revers de les fulles per protegir-los de la intensa calor, i ho fa de forma separada entre ells per evitar el canibalisme de les larves en el moment de néixer, ja que són molt voraces. Posseeixen poderoses mandíbules en forma de pinces, amb les quals apressen les víctimes, a les quals injectaran una mena d’enzims a l’interior dels seus cossos que dissolen els seus òrgans interns, i després succionaran la substància resultant.
Les larves al seu estadi final i amb uns vuit mil·límetres de longitud, formaran un capoll de seda per passar a la fase de pupa.
Encara que les crisopes no siguen tan admirades com un altre tipus d’insectes, com poden ser les marietes o les abelles, no hi ha dubte que compleixen un paper important en el control biològic de les plagues als nostres camps.
