CN | Josep Miquel Bausset
Aquest és el títol d’una cançó (tan oportuna aquests dies), amb lletra de la benedictina Regina Goberna, monja del monestir de Sant Benet de Montserrat i de Concepció Serra i amb musica de Concepció Ramió.
I és que cal que s’aturi la guerra a Ucraïna i també a Terra Santa, ja que totes les guerres no són sinó la derrota de la humanitat. Per això el papa Francesc, a l’audiència general del dimecres 11 d’octubre, amb el cor adolorit pel clima violent que vivim, demanava l’alliberament dels hostatges israelians, alhora que mostrava la seva preocupació pel setge que pateixen els palestins a Gaza.
El papa, que segueix amb dolor i amb tristesa la situació de violència i d’odi que té lloc a Ucraïna i a Terra Santa, lamentava “les víctimes innocents” i afirmava que “el terrorisme i els extremismes no ajuden a aconseguir una solució pel conflicte entre israelians i palestins”.
En la seva catequesi del dimecres 11 d’octubre, en la festa de Sant Joan XXIII, Francesc ens posava l’exemple de santa Josefina Bakhita, una religiosa sudanesa que, amb el perdó, va esdevenir “una dona pacífica i pacificadora”. Per això, com digué el papa, “el seu exemple ens indica el camí per ésser lliures dels nostres esclavatges i pors, desemmascarar les nostres hipocresies i egoismes i superar ressentiments i conflictes”.
El papa sovint ha denunciat “la lògica de la guerra” que “s’ha imposat, una vegada més, perquè no estem acostumats a pensar en la lògica de la pau”, fins al punt que “estem enamorats de les guerres, de l’esperit de Caín”. Per això el papa ha demanat que “s’aturi la mort i la destrucció”, provocades per aquesta “guerra cruel i insensata, que, com totes les guerres, representa una derrota per a tots nosaltres” i que s’acabi d’una vegada per totes la indústria bèl·lica i la cursa d’armament.
Lamentablement, des que el 24 de febrer de 2022, quan les tropes russes envaïren Ucraïna, i malgrat el terror de la guerra, anem “normalitzant” el drama que suposa la mort de tants innocents. I, dissortadament, també anirem “normalitzant” la guerra a Terra Santa.
El crit que el papa va fer a Nicòsia el desembre de 2021, “Déu somia un món en pau”, és més actual que mai. Aquest crit que Francesc ha repetit sovint amb motiu de la guerra a Ucraïna, i que és també un crit per aturar la guerra a Terra Santa, ens convida a tots treballar i a pregar per la pau.
És el crit que el papa transmet als governants, perquè facin possible un món sense odis, sense enfrontaments, sense violències. Per això, com diu la cançó, “Prou, aturem la guerra”, cal aturar aquestes guerres inhumanes. I és que el somni d’un món en pau és una utopia que podem fer realitat.
La lletra de cançó que la benedictina Regina Goberna i Concepció Serra van escriure l’estiu passat, amb música de Concepció Ramió, ens recorda que “el de Kiev és el meu germà, el de Moscou és el meu germà”, que “les armes serveixen per matar” i que “estem cridats a viure lliures i estimar”. Com també són germans els israelians i els palestins, tots ells, fills del Déu d’Abraham.
Els polítics haurien de fer cas de les paraules del papa Francesc, quan el diumenge 22 d’octubre deia: “La guerra és sempre una derrota i una destrucció de la fraternitat” i per això el papa s’adreçava als qui provoquen la violència, així: “Germans: atureu-vos”.
Tant de bo escoltem tots el crit del papa Francesc a fer realitat el somni d’un món en pau, i els governants dels països en guerra facen seues les paraules del profeta Isaïes: “Les nacions no alçaran l’espasa l’una contra l’altra, ni aprendran mai més a fer la guerra” (Is 2:4)
