Teresa de Calcuta calava les xàrcies
CN | Xavier Martí
Molts pobles valencians es preparen per a celebrar el Dia de les Marededeus Trobades que és el pròxim dia 8 de setembre, diumenge. El nom oficial per a l’Església universal és la Nativitat de la Mare de Déu, però cada poble ho celebra amb una advocació particular, de vegades única; així, per exemple, la Mare de Déu de Sales (Sueca), la Mare de Déu de l’Oreto (l’Alcúdia); la Mare de Déu de la Salut (Algemesí, Elda i Redován), Santa Maria (Carlet), la Mare de Déu del Castell (Corbera), etc. Són casos històrics i reeixits d’inculturació de la fe.
El 5 de setembre de 1997 va morir la mare Teresa de Calcuta, religiosa albanesa que va fundar la congregació de les Missioneres de la Caritat. Ja en vida se li va reconéixer la seua tasca humanitària i caritativa. Va rebre el premi Nobel de la Pau en 1979. El papa Francesc la va canonitzar en 2016.
Esta santa dona va passar algunes vegades per la mateixa experiència que Simó Pere, qui en l’evangeli de hui li diu al Nostre Senyor: «Mestre, hem estat bregant tota la nit i no hem pescat res, però, ja que vós ho dieu, calaré les xàrcies». Esta és una actitud pròpia de cristians: “Pareix que açò no té èxit, però hem de calar les xàrcies, perquè el Senyor ens ho ha manat”. De vegades, alguns necessitem alguna motivació més, perquè no som autòmats ni superhumans.
