Sant Agustí d’Hipona
CN | Xavier Martí
Hui fem memòria d’un dels grans sants pares de l’Església d’Occident: sant Agustí, bisbe d’Hipona (354-430). U dels més grans pensadors de tots els temps: informeu-vos ací. Si vos interessa saber un poc què pensava sobre la llengua i les llengües, llegiu esta breu entrada d’Avel·lí Flors.

A Castelló hi ha una persona que s’anomena Agustí; huit, Agustín; dos, Agustina; i una, Maria Agustina. Feliç onomàstica!

D’altra banda, en l’evangeli de hui, llegim dos invectives més contra els lletrats i els fariseus. En la primera els diu “sepulcres emblanquinats”, i en la segona els considera fills d’assassins. Vaja, que el Nostre Senyor no tenia pèls en la llengua. A pesar de tot, acabe de llegir en un comentari que els fariseus no eren enemics de Jesús i que fins i tot hi tenia amics, com Nicodem i Josep d’Arimatea.