Xúquer Viu davant el Dia Mundial de l’Aigua vol reivindicar una Nova Cultura de l’Aigua, la recuperació dels nostres rius, aqüífers i zones humides, així com la recuperació gestió pública de l’aigua.
1- En pocs dies eixirà a consulta el nou Pla Hidrològic del Xúquer que estarà en vigor fins 2027 i que ha de donar compliment a la Directiva Marc de l’Aigua, que té com a principal objectiu assolir el bon estat de les masses d’aigua. Xúquer Viu davant aquest nou Pla demana:
– Revisar, augmentant de manera significativa, els actuals cabals ecològics del Xúquer, que no es corresponen amb la importància i cabal natural del riu, especialment en el seu curs baix, a partir de l’eixida de l’embassament de Tous. Augmentar el cabal del riu Albaida per garantir la seua connexió amb el riu. Igualment en la resta de rius han de revisar-se a l’alça el cabals ecològics, com és el cas del Magre, el Sellent o el Canyoles.
– Escometre la restauració dels rius de la demarcació. En concret es urgent la restauració del tram baix del Xúquer, des de Tous fins a la desembocadura, amb la recuperació de l’espai fluvial, tenint en compte la recuperació de bosc de ribera. S’ha d’escometre la restauració del riu Albaida i del riu Verd, únic riu autòcton de la Ribera que pel seu curt traçat, ofereix una especial oportunitat de recuperació emblemàtica.
– Respecte a l’Albufera, incrementar el cabal ecològic ja que l’actual és clarament insuficient, sobretot en un context de canvi climàtic i de reducció de les aportacions hídriques. Per a millorar la qualitat de l’Albufera han de ser prioritàries les actuacions de sanejament i depuració, entre elles la del col·lector oest, com a condició imprescindible per poder avançar en la millora de la qualitat de l’estany.
– Realitzar una avaluació ambiental global de la modernització dels regadius, compensant la pèrdua de cabals del riu Xúquer i de l’Albufera, així com per regenerar els aqüífers i impedir la intrusió salina en els aqüífers costaners. Els estalvis hídrics de la modernització dels regadius tradicionals de la Ribera han de ser destinats per a fins ambientals i no per compensar explotacions deficitàries d’altres territoris, com diu l’actual pla hidrològic.
– Declarar oficialment en risc l’aqüífer de la Manxa Oriental donat que la seua sobreexplotació ha sigut una de les causes principals del declivi del riu Xúquer. Davant aquesta situació, que persisteix, i la previsió de disminució de les precipitacions pel canvi climàtic, cal declarar-lo aqüífer sobreexplotat adoptant mesures dràstiques per a la recuperació dels nivells piezòmetres de l’aqüífer i el compliment del règim de cabals mínims.
– Millorar la depuració de les aigües residuals, en matèria de contaminació industrial, de manera que la qualitat de les aigües depurades quan s’aboquen al domini públic hidràulic, siga igual o superior a la de les aigües que han entrat a la depuradora. Iniciant la transformació de totes les depuradores cap a un sistema terciari i més eficient. Impulsant des de les administracions competents la xarxa doble o separativa d’aigües pluvials i aigües residuals.
– Establir mesures més rigoroses respecte a la contaminació dels aqüífers per nitrats, donat que no ha millorat la situació, així com fomentar i donar suport a l’agricultura ecològica.
2- En juliol de 2010 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a “un dret humà essencial per al ple gaudiment de la vida i de tots els drets humans” i emplaçà a tots els Estats a garantir-ho. Al territori valencià la presència dels gestors privats als serveis d’abastiment d’aigua potable i sanejament és majoritària i està dominada, bàsicament, per tres grans empreses amb concessions de molt llarga durada que operen en solitari o participen en empreses mixtes. Sovint, els controls de les autoritats municipals, titulars del servei, s’han demostrat insuficients i febles, tot permetent situacions d’escassa transparència i rendició de comptes respecte als costos, qualitat del servei o gestió de les inversions. Tot això ha propiciat abusos i pujades injustificades de tarifes, generant una situació d’indefensió de les persones com a consumidors, però també com a ciutadans.
Per això Xúquer Viu vol en el Dia Mundial de l’Aigua:
– Reivindicar l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a dret humà essencial i la gestió d’aquests serveis com a serveis públics essencials guiats per l’interès general i aliens a la seua mercantilització.
– Instar a les autoritats estatals, autonòmiques i locals valencianes a la recuperació de la gestió pública de l’aigua mitjançant la remunicipalització d’aquest servei essencial, garantint el dret humà de totes les persones a l’aigua i al sanejament, utilitzant l’aigua de millor qualitat disponible per la producció d’aigua potable, protegint les fonts d’aigua i els ecosistemes aquàtics, fent un ús sostenible de l’aigua i prevenint la contaminació de les aigües.
