Sant Mateu, apòstol i evangeliste
CN | Xavier Martí
Hui és la festa litúrgica de San Mateu, a qui el Senyor va traure de darrere de la taula en què cobrava els tributs per als romans. Era, per tant, un publicà, persona odiada pels jueus, clar. Jesús el va fer apòstol. També se li atribuïx l’autoria del primer evangeli. Primer s’anomenava Leví. És patró de canvistes, cobradors i comptables, i també dels duaners. Mateu té la mateixa etimologia que Maties, de l’hebreu. Vol dir ‘home de Déu’ o ‘fidel a Déu’; o podria ser també ‘do de Jahvé’.
No hi cap Mateu a Castelló. Sí que existix el cognom Mateu. Catorze persones el duen com a primer cognom, i quinze com a segon. També tenim el llinatge ‘San Mateo’: set com a primer cognom.
En el segle XV ja existia el llinatge Mateu al nostre poble. Els actuals descendixen, quasi tots, de Miguel Mateu Moscardó, natural de Benigànim, aveïnat a Castelló durant el segle XIX.
Emilio Mateu Ferrando (1860-1908) fou sacerdot. Conta la família que ell i un germà eren obrers de vila. Un dia estaven treballant en una casa de l’estret de Castells i van caure de l’andami. El germà va morir. Sembla que este fet el va moure per a anar al Seminari. Escàs de recursos, allí hagué de treballar en la cuina a fi de pagar-se els estudis. Coincidí allí amb don Rafael Gallart.
Un altre germà va morir també per accident de treball en la fàbrica de paper. Va exercir a Benisoda i a València. També fou familiar del bisbe de Loryma, Francisco García López.
Demà parlaré de la seua germana, que fou centenària.
D’altra banda, l’evangeli de hui conta la vocació de Mateu: “No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors”. Està clar o no? Sembla que no.
