Sant Lluís d’Anjou
CN | Xavier Martí
Si visiteu la capella del Sant Calze a la catedral de València, trobareu penjades allí les cadenes del port de Marsella. Les va dur el rei Alfons el Magnànim després d’haver saquejat la ciutat en 1243. I amb elles va dur també el cos de sant Lluís d’Anjou, fill i nebot de reis a qui no van deixar tranquil ni en vida ni després de mort. El trobareu en un reliquiari que hi ha en la capella que té dedicada a la seu valentina. Hui, els canonges i beneficiats el recordaran especialment.
D’altra banda, l’evangeli de hui ens conta la consulta que li feu un jove que sembla que tenia moltes possessions. El jove és bon xic i, a més, sembla que té interés a saber què és la bondat i com ser bo: cosa admirable en un jove! Jesús, d’entrada, li lleva les fantasies de bondat absoluta: “Només u és bo”. Només Déu és bo, vol dir. Si es predica la bondat de qualsevol altra cosa, és per participació o per aproximació. Amb tot, l’estil de vida del xicon s’adequa perfectament al model de bondat d’aquella religió i d’aquell temps. I encara vol més: “Què em falta fer?”. I ací és quan Jesús diu allò: «Si vols ser perfecte, ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel. Després torna i seguix-me». I el jovencell se’n va anar trist perquè, diu l’evangeliste, tenia molts béns.
“Això és el que passa quan preguntes”, li degué dir son pare. [Continuar llegint]
