El beat valencià Nicolau Factor
CN | Xavier Martí
Si no fora diumenge, hui la diòcesi de València faria memòria litúrgica del beat Nicolau Factor. A estes altures crec que ja heu deduït que tinc predilecció pels franciscans, franciscanes i clarisses, i especial devoció a sant Francesc i a santa Clara. Pere Nicolau Factor i Estanya va nàixer a València en 1520 i es va fer franciscà observant. A banda de bon religiós, fou pintor, músic, aritmètic i escriptor. Va morir a València en 1583, Pere Joan Porcar feu relació de la translació del seu cos en 1617. Preguem que intercedixca per nosaltres.
Hui és també Santa Elena (o Helena), la que va ser mare de l’emperador Constantí i va trobar la creu de Jesucrist. L’escriptor anglés Evelyn Waugh en va escriure una bona novel·la biogràfica; títol original: Helena; en castellà: Elena. A Castelló hi ha 30 persones que duen el nom ‘Elena’; i 6, Maria Elena.
L’evangeli de hui ens presenta un altre fragment del sermó del pa de vida (evangeliste Joan). Només diré que el llenguatge dels cristians dels primers segles espantava els contemporanis: “el pa que jo donaré és la meua carn”, “mengeu la meu carn”, “beveu la meua sang”, etc. Alguns acusaren els primers cristians de caníbals. Acabe de llegir una ressenya d’un llibre en italià que deu ser interessant: Mangiare Dio. Una storia dell’eucarestia [Turín: Einaudi, 2021; Menjar a Déu. Una història de l’Eucaristia], de Matteo Al Kalak. La ressenya acaba amb esta frase: “Si lo piensas, por absurdo que parezca, “comer a Dios” es una síntesis del catolicismo romano”. [Continuar llegint]
