PUBLICITAT
PUBLICITAT

 

Exterioritzar els sentiments, pregonar les creences més profundes, obrir-les de bat a bat, reunir-se amb iguals, i per què no?… si a això li afegim una temperatura més que agradable  l’èxit està garantit, no cal eixir de Castelló per a viure plenament la Setmana Santa, sí, francament és senzilla, no té ni el número d’actes ni la qualitat que venen conreant alguns del nostres pobles veïns, però, és completa si atenem a cobrir totes les necessitats, o al menys les més importants de la creença cristiana…

Començà la Setmana el diumenge.. de Rams, els participants que en bon número s’acostaren a l’Ermita per a recollir les palmes i  els rams, una vegada tot llest en processó es va anar fins l’Església.

Diumenge de Rams

Invers fou el trajecte dilluns, des de l’Església, fins a la porta de l’Ermita amb una agradable ‘frescoreta’ es va fer el ‘Via Crucis’… preludi de la Passió i Mort del fill de Déu, sobrietat, silenci…

Dimecres ‘l’Encontre’, a les deu de la nit la lleugera briseta de procedència marítima s’apoderava dels carrers buits, sols en alguna casa obrien portes de par en par, als bars encara que les terrasses estaven buides, contenien al seu interior sorollosos clients indiferents al que es mostrava des de la porta del bar al carrer, la cerca d’una mare, que sap del destí del seu fill, i no  pot evitar-lo i canviar-lo, a l’hora establerta, al lloc concertat, mare i fill es troben, Plaça País Valencià, unes paraules, alguna oració i torna la processó d’on  ha eixit, participants, públic, amb la impertorbable presència del so de la caixa, seriosa, imperativa, constant, ofegant el remor de plors no continguts, encara queda processó.

Divendres processó del Sant Soterrar, tradicional acte i únic que ha perdurat al llarg dels temps, indiferent a les innovacions, suporta en l’actualitat la incertesa del ‘sorpressiu’ itinerari, els pronòstics meteorològics la donaven per anul·lada, era cert que plouria, i per eixe motiu ja al matí el senyor Rector plantejà una alternativa, celebrar el ‘Sermó de les Set Paraules’  l’interior de l’Església, i per acabar els actes religiosos sols quedarà Dissabte de Resurrecció, que també al cobert del temple se celebrarà, com està manat, com està previst… i res pot dir aquest comentarista del que allí dins es diga, o es faça, no així quan esdevé a un lloc públic.

Si anem al plànol de les conviccions, l’assumpte es complica, doncs, traure la fe al carrer no és passejar la imatge, per este o aquell carrer, no és vestiré de vesta, no és cantar una ‘saeta’, ni sostindré un ciri… deu ser més paregut a portar una vida exemplar, intentar fer la vida el més agradable possible per als demés, si ho vegem amb calma, i amb respecte, ens trobem, al mateix temps, davant un espectacle, on personatges i públic arriben a mimetitzar-se, on cap l’admiració i la crítica, o t’agrada o no t’agrada, o és que resta algú indiferent? i per últim, si resar és parlar amb Déu, que li passa… ? que no comprén el valencià?… si exterioritzem les nostres més profundes conviccions què fem abandonant, o millor dit és que no es pot arribar a la salvació en valencià?…

Valerià Benetó

Per veure totes les fotos relacionades de Valerià Benetó i Joanjo Puertos en la Setmana Santa 2019 a Castelló – piqueu ací

Setmana Santa 2019 A Castelló

Flickr Album Gallery Powered By: WP Frank
Publicitat