PUBLICITAT
PUBLICITAT

 

D’aquesta manera, i amb cara de mal geni, va respondre el jutge Manuel Marchena a la petició del Sr. Lluís Matamala de poder declarar en català al judici contra els presos polítics independentistes.

El Sr. Matamala, present al referèndum de l’1 d’octubre de 2017 a Sant Joan de Vilatorrada, va demanar al tribunal poder respondre en català a les preguntes que li farien els advocats dels presos, el fiscal, l’advocat de l’Estat i l’acció popular. Però el Sr. Marchena, enfadat i amb cara de pocs amics, respongué així al Sr. Matamala: “Usted contestará en castellano. Si no quiere contestar en castellano esto es muy sencillo, usted se levanta, asume las consecuencias legales de su negativa a contestar y hemos acabado”. ¿I per què altres testimonis, en aquest mateix judici, sí que han pogut declarar (amb un traductor) en alemany o en eslovè?

La resposta del jutge Marchena confirma el que molts ja sabíem: la falsedat de les paraules del rei Joan Carles, el 23 d’abril de 2001, en l’entrega del Premi Miguel de Cervantes, quan el rei emèrit va dir: “A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”, ja que segons el rei Joan Carles, “nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro”. I el rei Borbó intentava explica-ho així: “Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suya, por voluntad  libérrima, la lengua d Cervantes”.

Com no podia ser d’una altra manera, en aquell moment, tant el PP com el PSOE van fer una defensa ferma i sense fissures del discurs del rei, tot i que sabien la falsedat que hi havia en les paraules de Joan Carles. I és que, com deia Josep Pla, “no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”. I per això el PSOE, per boca del Sr. José Luis Ábalos, ha suggerit que el PP i Cs, s’abstinguen per permetre la investidura com a president del govern del Sr. Pedro Sánchez, perquè el PSOE creu que així, el Sr. Sánchez podria ser elegit i els socialistes quedarien lliures “de esas dependencias”, en relació als vots dels partits sobiranistes. Però curiosament fa un any, en la moció de censura que va portar el Sr. Pedro Sánchez a la Moncloa, el Sr. Ábalos no es va vore incòmode (com ho està ara) per “esas dependencias”, ja que el Sr. Sánchez va rebre de bon grat i a més, va agrair públicament els vots dels partits sobiranistes.

L’actuació prepotent del jutge Manuel Marchena (que li digué al Sr. Matamala: “Cuando yo hablo usted se calla”), posa de relleu el menyspreu de la Justícia per la llengua de Manuel Sanchis Guarner, de Salvador Espriu i de Francesc de B. Moll. I evidentment, un Estat que no valora una de les llengües que la Constitució demana protegir i defensar, és un Estat amb un dèficit democràtic important .

Les afirmacions del Sr. Marchena demostren, una vegada més, que la nostra llengua ha estat sotmesa, “por derecho de conquista”, al menyspreu i a l’anorreament, és a dir, a l’intent de destruir-la del tot. Com també fa l’Església valenciana.

Si la Justícia tracta d’aquesta manera el valencià (o català) no és gens estrany la contínua vulneració dels drets lingüístics que patim (i que hem patit al llarg dels segles) els qui parlem la llengua d’Isabel-Clara Simó i de Joan Fuster. Evidentment, cap partit constitucionalista no ha protestat per l’actitud prepotent del Sr. Marchena i pel seu menyspreu al català.

¿Però què hauria passat, o què haurien dit aquests mateixos partits, (i la Brunete mediàtica) si s’haguera produït aquesta mateixa situació però a l’inrevés. Tots podem imaginar el daltabaix que s’hauria produït, si un jutge català o valencià s’haguera adreçat a un testimoni, a València o a Girona, dient-li: “Vostè contestarà en català. Si no vol fer-ho en català, és molt fàcil s’alça, assumeix les conseqüències legals de la seua negativa a contestar i hem acabat”.

Una vegada més, el veto (amb conseqüències legals o penals) a que una persona puga parlar en la nostra llengua, mostra ben clarament el nivell democràtic i de respecte de l’Estat a les llengües diferents del castellà. Les declaracions del jutge Manuel Marchena (i les que va fer el rei Joan Carles en la concessió del Premi Cervantes el 2001) deixen en paper mullat l’article 3.3 de la Constitució espanyola, que diu: “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España, es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. Tot molt bonic en la teoria. Però “usted contestará en castellano”.

I és que el nivell democràtic i de respecte de l’Estat espanyol per la nostra llengua, està a l’alçada del resultat del cantant Miki, a Eurovisió.

Com a cristians hem de defensar la nostra llengua d’una manera ferma. Així ho manifestava el nou arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, quan deia: “Manifestem el nostre profund amor pel país, l’estimem”. I la llengua n’és el tret més característic de la terra on vivim. Tot i que l’Església Valenciana, com el jutge Marchena, continu menyspreant el valencià.

Josep Miquel Bausset

Publicitat