La meua forma de treballar una volta he captat la imatge (En Raw evidentment, que és com l’antic negatiu original) consisteix en revelar-la (ojo, no editar-la), i en este procés actue minimament en la saturació, el contrast, alçant les sombres o baixant les altes llums… a tota esta tasca apenes li dedique 30 segons, no vullc que els ordinadors em lleven l’energia que acumule quan estic a la natura fent les fotografies. Tot el que fem després de més, clonar, canviar colors, posar llumentes, desenfoques, será falsejar el resultat i anirà desvirtuant la esencia de la imatge original, fent que l’observador perda l’interés, al pensar que davant els seus ulls hi ha una imatge massa artificial. I com molt be apunta Rafael Serrano Esguerra quan diu: “Considero que existe una gran diferencia al realizar una fotografía en donde esperamos el momento ideal, buscando una composición perfecta, utilizando los implementos necesarios del fotógrafo, para rescatar los contrastes, las sombras, los colores, etc, con el fin de lograr esa foto que buscábamos en nuestra cámara. A realizar una serie de disparos con diferentes valores, para sentarnos posteriormente en un estudio a re-encuadrar y producir una imagen resultado de la fusión de innumerables capas de Photoshop. Es esta la diferencia entre la fotografía y el arte digital, entre el revelar y el editar, ambas con su mérito, claro está. Sin embargo, en la fotografía de naturaleza, esto es algo que no debe tomarse tan a la ligera, debemos ser honestos con nuestros lectores frente al material que producimos y no engañarlos visualmente, si las fotografías son el resultado de un proceso de retoque y alteración digital con el fin de lograr un gran paisaje, debemos comunicarlo”.

Personalment m’espanten ixes imatges tan perfectes i espectaculars que vegem de paisatge, amb el seu mèrit, és clar, però que no plasmen la realitat tal com la va veure el fotògraf en el moment de prendre-la, i que al profà i poc entrenat en matèria visual li causa admiració, però no als puristes de la imatge.

Arribats a este punt, he d’aclarir que en algunes situacions molt concretes, molt a desgrat meu, he traspassat amb cert remordiment esta línia vermella, això sí, advertint honestament els meus lectors. I per sort, als concursos de fotografía de natura, és obligatori presentar les images en l’arxiu original RAW, per a que el jurat puga comprobar que ha hagut tan sols un mínim de revelat, sense excesiva edició i absolutament res de retoc.

PUBLICITAT

De llegir

Les opinions més llegides